Resta de les mocions presentades al ple de 15 de setembre i moció no acceptada a votació.

Aquesta moció, tot i ser clarament de competències municipals i feta amb bona fe pel benefici del poble, l'alcaldessa no la va acceptar en l'ordre del dia del ple:

MOCIÓ PRESENTADA PEL REGIDOR D’ERC-AM, PER LA POTENCIACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA I L’ASSOCIACIONISME AL POBLE

Atès que des de l‘Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer existeix un gran interès a l’hora d‘informar a tots i totes els i les riuprimerencs i riuprimerenques vers totes les decisions i esdeveniments ocorreguts en la política municipal.

Atesa la importància que té que el poble de Santa Eulàlia de Riuprimer es mantingui informat i conegui el funcionament de la política municipal per tal d‘avançar cap a una democràcia més participativa.

Atès que una de les prioritats de l‘actual equip de govern és la transparència.

Atès que es coneix la voluntat de l’actual equip de govern per a la proposta d’impulsar una Comissió de Festes i de donar suport al Consell de Joves de Riuprimer.

Atès que els mitjans de comunicació locals són una eina municipal al servei del ciutadà, i
per això creiem que han de donar la màxima informació vers la política municipal i el seu
funcionament.

Atès que existeixen diferents fórmules per tal que la ciutadania participi directament en la
política municipal les quals són desconegudes per la major part de la ciutadania, i que una bona manera de donar-les a conèixer és a través dels mitjans de comunicació.

ERC-AM fem arribar la següent proposta per tal que aquest Ple Municipal acordi:

1-Realitzar una campanya informativa a través dels mitjans de comunicació locals ( bloc municipal de l’ajuntament i altres portals comarcals d’internet, periòdics comarcals, etc.) sobre les convocatòries dels plens, les actes dels plens, i el funcionament dels plens municipals i
de la política riuprimerenca, remarcant especialment aquells aspectes en els quals la
ciutadania té la possibilitat de participar-hi directament.

2-Que vista la situació en què es troba el Consell de Joves del poble, es proposi a la Junta de l'esmentat Consell, la conveniència de la celebració d'un nou Fòrum Jove amb la participació i el suport de les regidories d’esport, festes, educació, serveis socials, joventut i cultura, així com la tècnica de joventut municipal i l’Àrea de Joventut de la Mancomunitat La Plana, per tal d'enfortir amb nous membres si cal aquest Consell de Joventut, buscant sinergies amb altres grups de joves que ara no en formen part, i fent una pluja d'idees sobre el futur de l'entitat.

3-Que vista la situació en què es troba la societat riuprimerenca, es proposi una reunió on es convidi a tots els grups que es van presentar a les eleccions i a totes les entitats per a crear una Comissió de Festes al municipi.



A Santa Eulàlia de Riuprimer, 15 de setembre de 2008.



MOCIÓ PRESENTADA PEL REGIDOR D’ERC-AM RIUPRIMER EN RELACIÓ A LA CAMPANYA: CATALUNYA LLIURE DE BOSSES DE PLÀSTIC

EXPOSICIÓ DE MOTIUS:

Les bosses de plàstic d'un sol ús que ens donen a les botigues, es converteixen ràpidament en un residu. Tant la fabricació com el seu tractament com a residus, son responsables d’importants afectacions ambientals, socials i econòmiques.
Ens trobem amb un consum abusiu i sovint injustificat de la bossa de plàstic, ja que amb una vida útil curta (12 minuts) es consumeix i malbarata gran quantitat d’aigua i energia, a més del cost ambiental de l’explotació del petroli, un recurs no renovable, amb l’agreujant de ser un producte no degradable.
A Catalunya creixen els residus i el consum de bosses de plàstic, -les deixalles augmenten el 47% en els darrers 10 anys i la causa principal son els envasos i bosses d’un sol ús-. S’ha estimat que a Catalunya, s’usen una mitjana de 5’4 bosses per família i setmana en cadenes comercials (Estudi FPRC, 2007), el que suposa que només amb un cap de setmana consumim més de 14 milions de bosses de plàstic a Catalunya. Les bosses de plàstic representen el 2’32% del pes de les deixalles a Catalunya, un consum de 110.000 tn a l’any (font: CEPA-EdC, 2006).
Dades que demostren un consum injustificat i perjudicial pel medi ambient, doncs son fàcilment substituïbles per sistemes reutilitzables que permetin utilitzar-les moltes vegades (bosses de cotó, ràfia, bosses plegables, cabàs, carretó, etc).
Raons per rebutjar les bosses de plàstic d’un sol ús:
- Estan fabricades a partir de petroli, un recurs no renovables i molt costós
- Suposen un 2’32% en pes de la brossa domèstica i unes 14 milions de bosses el cap de setmana
- El seu reciclatge és escàs i costós energèticament. La majoria van a abocadors i incineradores
- En la fabricació i incineració s’emeten gasos contaminants (dioxines, cianur d’hidrògen,,,)
- Si cada català deixés d’agafar 1 bossa es deixaria d’emetre 117 tones de CO2 a l’atmosfera
- Poden trigar fins 500 anys en descompondre’s
- La seva dispersió al medi provoca l’afectació i mortaldat d’animals al medi terrestre i aquàtic
- Son de fàcil substitució per sistemes reutilitzables

Arran dels seu impacte i les múltiples actuacions i experiències d’arreu del món que s'estan desenvolupant respecte a la limitació de la bossa de plàstic, queda clar que s’han de prendre mesures urgents per a posar-hi solució.
S’han estat fent esforços des dels ens locals, entitats cíviques i ecologistes, alguns Gremis i cadenes comercials catalanes per conscienciar als consumidors i els comerços, però la via única dels acords voluntaris és insuficient per frenar de forma generalitzada el consum de bosses. Doncs, és del tot necessari i urgent el debat, conscienciació i l’acció de canvi en la direcció de limitar el consum de les bosses de plàstic entre tots els agents socials, econòmics i les administracions per tal d'aplicar solucions normatives i restrictives, pedagògiques i efectives.

Conscients de la problemàtica ambiental i social d’aquesta situació, i de la necessitat d’aplicar polítiques ambientals de prevenció de residus, el nostre Ajuntament també ha de ser sensible a aquesta qüestió, és l’Administració més propera al ciutadà i en temes mediambientals com el que acabem de plantejar pot fer molt per reorientar la política de consum i de reducció de residus, doncs podem tenir un paper cabdal en contribuir a invertir les tendències de creixement dels residus, i en promoure un consum responsable, desenvolupant accions per conscienciar a la població i als agents econòmics, i coneixedors de la campanya d’àmbit nacional que promouen la Fundació per a la Prevenció dels residus i el consum responsable i la Federació Ecologistes de Catalunya.
A més de tot això anteriorment esmentat, l’Àrea de Dinamització Comercial de la Mancomunitat la Plana ja havia portat a terme una campanya per a promocionar l’ús de bosses reutilitzables, però malgrat tot, els comerços del poble continuen donant bosses de plàstic als clients.


ÉS PER AIXÓ QUE ES PRESENTA LA SEGÜENT PROPOSTA D’ACORD:


Primer.- L’Ajuntament acorda sumar-se a la campanya “Catalunya lliure de bosses de plàstic”.

Segon: Demanar i donar suport al Govern de la Generalitat de Catalunya i especialment al Departament de Medi Ambient i Habitatge, la regulació del consum indiscriminat i gratuït de bosses de plàstic a Catalunya: aplicació d’un impost ecològic de 0,20 €/bossa a partir del gener del 2009.

Tercer: Desenvolupar una campanya progressiva de comunicació a la població a través de l’àrea de Dinamització Comercial de la Mancomunitat La Plana a l’Escola, entitats, i al sector comercial del municipi, dels acords d’aquesta moció i de la necessitat de limitació de la bossa de plàstic en el context de la prevenció de residus d’envasos i embolcalls, i les alternatives més ecològiques (bossa de roba, bossa plegable, carretó, cabàs...).

Quart: Adherir-se i participar en la declaració del 3 de juliol “Dia Català Sense Bosses de Plàstic”.

Cinquè: engegar dinàmiques amb els comerços conjuntament amb Dinamització Comercial de la Mancomunitat la Plana, com la creació d'una Xarxa de comerços respectuosos amb el medi ambient, proposta que fomentarà principalment l’acord per a que els comerciants del municipi redueixin progressivament l’ús de les bosses de plàstic del comerç.

Sisè.- Preparar un acord amb els comerços locals per posar un preu a les bosses de plàstic, per desincentivar el consum d’aquestes. Destinar el fons que es generi al desenvolupament de campanyes de conscienciació ambiental en l’àmbit de la prevenció i el consum.

Setè Preparar una proposta de bonificació fiscal a partir de les ordenances fiscals als comerços locals que desenvolupin actuacions per a reduir de forma efectiva el nombre de bosses d’un sol ús.

Vuitè.- Acorda que es contactarà amb els distribuïdors del municipi per a concretar la limitació de les bosses de plàstic de forma específica en els proveïments i activitats que desenvolupi l’ajuntament.
Novè.- Comunicar aquest acord al Parlament de Catalunya i al Departament de Medi Ambient i Habitatge.


Ple de l’ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer, 15 de setembre de 2008




MOCIÓ PER A UNA CATALUNYA LLIURE DE TRANSGÈNICS


Atès que som coneixedors dels riscos que per a la biodiversitat i per a la salut suposen l’alliberament dels Organismes Modificats Genèticament (OMG) al Medi, conscients dels efectes irreversibles i imprevisibles que la contaminació genètica pot produir en els ecosistemes, en defensa de l’aplicació del principi de precaució i de respecte medi ambiental.

Atès que els darrers mesos s’han publicitat diversos estudis de laboratori que alarmen de la toxicitat d’algunes varietats transgèniques .

Atès que en els darrers mesos s’han donat a Catalunya diversos casos de contaminació que impedeixen el dret dels agricultors a practicar una pagesia lliure de transgènics i que qüestionen el dret dels consumidors a escollir una alimentació ecològica i sense OMGs .

Atès que els agricultors han de vetllar per la bona alimentació dels consumidors, essent conscients del producte que sembren, i que han de gaudir d’una autonomia i d’uns recursos econòmics per a poder viure dignament.

Atès els reduïts i demostradament ineficaços sistemes de control, seguiment i avaluació per part de les diferents administracions competents, al respecte de l’alliberament al medi d’ OMG s.

Atès que la legislació espanyola en matèria de Trangènics en la llei 9/2003 per la que s’estableix el règim jurídic de la utilització confinada, alliberament voluntari i comercialització d’ OMG, que transposa entre d’altres normes, la Directiva comunitària 2001/18/CE, no ha definit Zones Lliures de Transgènics (ZLT) com un instrument possible a l’hora de garantir sistemes productius sense transgènics, ni llibertat d’elecció de consumidors i productors de les regions.

Atès que en la Unió Europea són ja nombroses les localitats, regions i Estats que s’han manifestat en contra dels cultius experimentals i comercials d’ OMG en el seu territori. Al 2006, 78 regions, 86 províncies i 3.400 municipis ja s’havien declarat lliures de transgènics. Municipis com ara Palencia o Valls. Províncies com Menorca. Regions com la Toscana italiana o Euskadi. I, fins i tot països com Grècia, aposten per un model de petita agricultura sostenible i de qualitat i per la seguretat alimentària.

Atès que Catalunya està entre les regions capdavanteres en nombre de cultius transgènics. I entenent l’erosió que aquests cultius han produït i produiran en el seu patrimoni genètic i cultural, que afecta també a les espècies animals.

Atès que, en l’actualitat, gairebé cap pagès ecològic s’atreveix a cultivar panís (blat de moro) ja que és pràcticament impossible evitar la contaminació transgènica.

Atès que, en aquests moments, l’Estat Espanyol és un dels pocs països de la UE que tolera el cultiu de transgènics a escala comercials. I que, per tant, s’expandirà i es generalitzarà el cultiu de transgènics a Catalunya i a l’Estat Espanyol si no es prenen les oportunes mesures de prevenció i adequades a la gravetat dels fets, per part de les autoritats locals, autonòmiques i estatals en el seu àmbit de competències.

Atès que, cap autoritat científica pot invocar a conèixer els efectes dels OMG sobre el medi ambient i la salut dels consumidors a mitjà i llarg termini.

Atès que el nou reglament de producció ecològica de la UE, en el punt relatiu als aliments i pinsos modificats genèticament i el seu etiquetatge, contempla greus excepcions. Els aliments o pinsos que continguin una proporció transgènica menor de 0,9, no caldrà que s’etiquetin com a tals i per tant passaran a considerar-se legalment com a ecològics. A més, s’estableix un període de transició en el qual es tolera la presencia d’ OMG no autoritzats per la UE per sota d’un 0,5% els quals tampoc requereixen etiquetatge. A més, els productes procedents d’animals que han estat alimentats amb OGM tampoc s’etiquetaran. Mesures insegures i que no garanteixen al consumidor l’elecció de productes lliures d’ OMG.

Atès que la coexistència entre conreus transgènics i conreus convencionals i ecològics no és viable, ni real. No s’han trobat barreres efectives pel seu confinament i per evitar la dispersió i transmissió per pol·linització i que, per tant, els cultius a l’aire lliure d’ OMGs són capaços de contaminar les espècies vegetals naturals i fan impossible mantenir llavors lliures de transgènics. Són diversos els casos de contaminació transgènica de camps ecològics i de llavors i espècies autòctones que a causa de la seva contaminació s’han perdut. Representa doncs un risc de contaminació irreversible pels cultius i pel medi ambient. És deure de l’administració vetllar per la salut pública i evitar l’agressió que els OMG duen a terme sobre el medi.

Atès que la utilització de llavors tradicionals i varietats locals conservades per agricultors i que estan recuperant diferents entitats o associacions de Catalunya, entre ells el banc de llavors d’Esporus, del Centre de Conservació de la Biodiversitat Cultivada de l’associació L’Era, constitueix unes reserves genètiques naturals amenaçades. Es constata, amb el cas de la recent contaminació del blat de moro del queixal, espècie autòctona i que ara queda pràcticament desapareguda.

Atès que la propietat intel·lectual de les llavors modificades genèticament pertany a les empreses multinacionals, que les tenen patentades i, en l’actualitat, obliguen als pagesos a comprar-les any darrera any, arribant a litigis entre multinacionals i pagesos, prohibint la ressembra de dites llavors i destruint la sobirania dels pagesos i les comunitats sobre la producció d’aliments i les llavors.

Per tot l’exposat anteriorment, el regidor d’ERC-AM Riuprimer, proposa l’adopció dels següents ACORDS:


1) Declarar la voluntat de que el terme municipal de Santa Eulàlia de Riuprimer sigui lliure de transgènics. L´Ajuntament farà tot el possible per assolir aquest objectiu mitjançant campanyes de sensibilització i a través de totes les eines de que disposi.

2) L’Ajuntament es compromet a promoure en el menjador escolar del municipi una dieta lliure d’aliments modificats genèticament i provinents de l’agricultura ecològica.

3) S’oposa a l’acceptació de nivells de contaminació inevitable de transgènics, així com a l’etiquetatge dels productes agroalimentaris que no informin de la presència d’ OMG en qualsevol quantitat, no tan sols superior al 0,9%.

4) Demana al Govern de la Generalitat de Catalunya que iniciï els tràmits normatius necessaris per aconseguir que Catalunya es declari lliure de transgènics, en defensa de l’alimentació pròpia, de la petita agricultura tradicional i d’acord amb la normativa europea que ho permet.

5) Sol·licita a la Generalitat i al Estat Espanyol la retirada de la legislació que permet que siguin patentades i privatitzades les plantes i animals, mantinguts i millorats històricament per les pràctiques pageses.

6) Sol·licita a la Generalitat que l’agroecologia i l’agricultura ecològica siguin declarades com a pràctiques d’interès públic i se’n prioritzi el seu desenvolupament.

7) Sol·licita a la Generalitat l’aturada de la investigació pública en cultius transgènics a camp obert, i el recolzament de la investigació agroecològica.

8) Es solidaritza amb el pagès balaguerí, Josep Pàmies, condemnat a una indemnització de 22.000 € per una acció protesta contra els cultius transgènics. Demana l’absolució dels càrrecs que se li imputen en la línia del recurs interposat per la defensa. Demana que es desestimin els recursos interposats per la fiscal i l’acusació particular en la que es demana pena de presó i fins a 50.000 euros.

9) Es compromet a fer arribar per correu certificat aquesta resolució al Conseller d’Agricultura, Acció Rural i Alimentació, al Conseller de Medi Ambient i al jutge competent del cas, a l’Audiència Provincial de LLeida


a Santa Eulàlia de Riuprimer, 15 de setembre de 2008.