Moció en relació als fets a la Franja de Gaza presentada al ple de l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer pel regidor d’ERC-AM Xavier Rovira:
Davant els atacs aeris que han causat una matança sense precedents a Gaza i l’actual intervenció militar terrestre per part de l’exèrcit israelià, d’acord amb el manifest dels membres del Consell Català de Foment de la Pau expressem:
El nostre enèrgic rebuig a l’acció del govern israelià i de Hamas. Considerem que la fonamentació de la resposta del govern d’Israel en el seu dret a la defensa pel llançament de coets per part de l’organització Hamas, és desproporcionada, cruel, mancada de tota ètica i fonament de dret (el govern israelià ha actuat al marge de tots els procediments, criteris i normes establertes internacionalment per afrontar conflictes) i de lògica, en clau de seguretat (aquest atac, lluny de fomentar la pau, incrementarà la inestabilitat de la zona i perjudicarà la seguretat de ciutadans i ciutadanes tant de la població palestina com israeliana).
La nostra solidaritat amb el patiment de la població civil de Gaza i d’Israel i alhora el
nostre suport a les ONG, grups i persones que a Israel i a Palestina, clamen per una pau justa, manifestant-se per la fi del setge, dels atacs militars i per la renovació de la treva.
Amb la profunda convicció que aquest conflicte només pot tenir una solució que passa tard o d’hora, pel diàleg, la negociació, el perdó i la reconciliació, i que la violència –vingui d’on vingui- no resoldrà res ni farà desistir ningú de les seves posicions, ans al contrari, no farà més que generar més violència i odi, el regidor d’Esquerra demana:
Que la comunitat internacional, que té responsabilitats tant en l’origen com en l’estat actual del conflicte, faci la màxima pressió i els màxims esforços possibles per aconseguir un alto el foc permanent, l’atenció humanitària urgent a la població de Gaza, el diàleg entre tots els actors implicats i la represa del procés de pau.
Que el govern de l’Estat espanyol i el de la Generalitat de Catalunya utilitzin les vies de pressió política necessàries i oportunes per contribuir a la consecució dels objectius esmentats en el punt anterior.
Que com a mostra de la seva voluntat, el govern de l’Estat espanyol aturi el comerç d’armes amb l’Estat d’Israel.
Que el govern de la Generalitat de Catalunya manifesti aquest posicionament i el rebuig, a la guerra i l’ocupació, a l'Ambaixada d'Israel a l’Estat Espanyol.
Fer arribar aquest acord al president del Parlament de Catalunya; als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, al govern de la Generalitat de Catalunya; als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i del Senat; i als presidents de l’Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya.
16.2.09
Moció sobre la implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, presentada pel Regidor d’ERC-AM Xavier Rovira
Moció sobre la implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, presentada pel Regidor d’ERC-AM Xavier Rovira al Ple de l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer:
Exposició de motius:
Vista l’actual situació econòmica i social fruit de la globalització, es fa palesa la necessitat d’un canvi del model d’economia tradicional a un model basat en el coneixement, que garanteixi la societat del benestar i la cohesió social. En aquest sentit, les veus dels experts recomanen que la universitat cada vegada més ha d’estar al servei de la societat, garantint titulacions adequades a les necessitats de la societat, i una recerca i tecnologia que abordin els reptes de la humanitat amb capacitat de crear ocupació. Així, l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior és l’oportunitat per dur a terme els canvis que el sistema universitari espanyol precisa urgentment. En qualsevol procés de canvi, hi ha sempre sectors que s’hi oposen per causes que poden ser legítimes i, en aquest cas, des de posicions antagòniques.
En el context de l’aplicació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, conegut com a Pla Bolonya i en el cas concret de l’aprovació dels graus de la Facultat de Lletres i Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona sota aquest nou model, el 29 i 30 de maig es van produir unes protestes en contra d’aquest nou pla. Durant aquestes, hi va haver un seguit d’incidents que van ser motiu de l’obertura d’uns expedients que van incoar a 31 alumnes de la UAB amb l’empara d’un reglament franquista del 1954. El passat mes de novembre es va conèixer la resolució d’aquests expedients en què s’expulsava de la UAB sis dels estudiants que van participar en aquestes protestes.
És per això que el Regidor Xavier Rovira d’Esquerra-AM proposa al ple l’adopció dels següents ACORDS:
Donar suport als canvis necessaris per tal de consolidar una universitat pública, catalana, de qualitat i al servei de la societat en el marc del desplegament de l’Espai Europeu d’Educació Superior.
Respectar les posicions contràries a l’aplicació del Pla Bolonya sempre i quan es facin per la via democràtica i pacífica, i apostar pel debat constructiu i serè.
Respectar l’autonomia de les universitats per gestionar les seves competències, però recomanar el diàleg en la resolució del cas dels estudiants expedientats.
Instar el Govern de l’estat a que derogui el reglament franquista de l’any 1954.
Reclamar al Govern espanyol que es faci efectiu de forma immediata el traspàs de les beques universitàries i que es constitueixi el nou Observatori de Beques, tal com mana la llei d’universitats espanyola (LOMLOU), per garantir la transparència a la distribució dels recursos.
Exposició de motius:
Vista l’actual situació econòmica i social fruit de la globalització, es fa palesa la necessitat d’un canvi del model d’economia tradicional a un model basat en el coneixement, que garanteixi la societat del benestar i la cohesió social. En aquest sentit, les veus dels experts recomanen que la universitat cada vegada més ha d’estar al servei de la societat, garantint titulacions adequades a les necessitats de la societat, i una recerca i tecnologia que abordin els reptes de la humanitat amb capacitat de crear ocupació. Així, l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior és l’oportunitat per dur a terme els canvis que el sistema universitari espanyol precisa urgentment. En qualsevol procés de canvi, hi ha sempre sectors que s’hi oposen per causes que poden ser legítimes i, en aquest cas, des de posicions antagòniques.
En el context de l’aplicació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, conegut com a Pla Bolonya i en el cas concret de l’aprovació dels graus de la Facultat de Lletres i Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona sota aquest nou model, el 29 i 30 de maig es van produir unes protestes en contra d’aquest nou pla. Durant aquestes, hi va haver un seguit d’incidents que van ser motiu de l’obertura d’uns expedients que van incoar a 31 alumnes de la UAB amb l’empara d’un reglament franquista del 1954. El passat mes de novembre es va conèixer la resolució d’aquests expedients en què s’expulsava de la UAB sis dels estudiants que van participar en aquestes protestes.
És per això que el Regidor Xavier Rovira d’Esquerra-AM proposa al ple l’adopció dels següents ACORDS:
Donar suport als canvis necessaris per tal de consolidar una universitat pública, catalana, de qualitat i al servei de la societat en el marc del desplegament de l’Espai Europeu d’Educació Superior.
Respectar les posicions contràries a l’aplicació del Pla Bolonya sempre i quan es facin per la via democràtica i pacífica, i apostar pel debat constructiu i serè.
Respectar l’autonomia de les universitats per gestionar les seves competències, però recomanar el diàleg en la resolució del cas dels estudiants expedientats.
Instar el Govern de l’estat a que derogui el reglament franquista de l’any 1954.
Reclamar al Govern espanyol que es faci efectiu de forma immediata el traspàs de les beques universitàries i que es constitueixi el nou Observatori de Beques, tal com mana la llei d’universitats espanyola (LOMLOU), per garantir la transparència a la distribució dels recursos.
Moció del regidor d’ERC-AM Riuprimer, Xavier Rovira, a l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer per la prohibició de les curses de braus
Moció del regidor d’ERC-AM Riuprimer, Xavier Rovira, a l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer per la prohibició de les curses de braus que incloguin la mort de l’animal o qualsevol tipus de maltractament i declaració del poble com a antitaurí
En els darrers vint anys el Principat de Catalunya ha realitzat avenços importants en la protecció jurídica dels drets dels animals. L’any 1988 es va aprovar la Llei sobre protecció dels animals que, entre d’altres mesures, prohibia la construcció de noves places de braus. Una llei que més tard ha estat actualitzada i ampliada, sempre en la direcció de protegir més i millor els drets dels animals.
Més recentment la Llei 22/2003 de 4 de juliol reconeixia els animals com a organismes dotats de sensibilitat psíquica, a més de física, prohibint de forma explícita una sèrie d’espectacles que implicaven el patiment o la mort dels animals i considerant tots aquells comportaments que ultra els espectacles amb animals poguessin comportar el seu dolor o patiment.
Durant els darrers anys, diversos pobles i viles dels Països Catalans, fent seves les inquietuds de cada vegada més amplis sectors socials que rebutjaven els espectacles de braus que provoquen el seu patiment fins a la mort, van aprovar mocions que declaraven els seus municipis, com a antitaurins volent expressar d’aquesta manera el seu rebuig a les curses de braus i el desig que els pobles d’arreu dels Països Catalans, siguin places en les quals els drets dels animals siguin reconeguts i respectats i se n’asseguri així el seu benestar.
Actualment està en marxa la Iniciativa Legislativa Popular que impulsa la Plataforma Prou i que és una proposició de llei de modificació de l’article 6 del text refós de la Llei de protecció dels animals aprovat pel Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril. Aquesta modificació es basa en la prohibició de les curses de braus i els espectacles amb braus que incloguin la mort de l’animal i l’aplicació de les “sorts” de la pica, les banderilles i l’estoc, així com els espectacles taurins de qualsevol modalitat que es celebrin en les places de braus o fora d’elles, llevat de les festes amb bous sense mort de l'animal (correbous) en les dates i les localitats on tradicionalment se celebren. En aquests casos, és prohibit inferir danys als animals.
És per això que el regidor d’ERC-AM Riuprimer Xavier Rovira proposa adoptar els següents acords:
1) Que l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer s’adhereixi a la Iniciativa Legislativa Popular que impulsa la Plataforma Prou.
2) Que l’Ajuntament assumeixi la difusió d’aquesta ILP emprenent les accions necessàries per què la ciutadania de Santa Eulàlia de Riuprimer pugui signar a favor de la iniciativa a les dependències de l’Ajuntament.
3) Enviar aquesta resolució als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, així com a la Plataforma Prou, impulsora d’aquesta Iniciativa Legislativa Popular.
4) Que l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer declari el municipi com a antitaurí.
En els darrers vint anys el Principat de Catalunya ha realitzat avenços importants en la protecció jurídica dels drets dels animals. L’any 1988 es va aprovar la Llei sobre protecció dels animals que, entre d’altres mesures, prohibia la construcció de noves places de braus. Una llei que més tard ha estat actualitzada i ampliada, sempre en la direcció de protegir més i millor els drets dels animals.
Més recentment la Llei 22/2003 de 4 de juliol reconeixia els animals com a organismes dotats de sensibilitat psíquica, a més de física, prohibint de forma explícita una sèrie d’espectacles que implicaven el patiment o la mort dels animals i considerant tots aquells comportaments que ultra els espectacles amb animals poguessin comportar el seu dolor o patiment.
Durant els darrers anys, diversos pobles i viles dels Països Catalans, fent seves les inquietuds de cada vegada més amplis sectors socials que rebutjaven els espectacles de braus que provoquen el seu patiment fins a la mort, van aprovar mocions que declaraven els seus municipis, com a antitaurins volent expressar d’aquesta manera el seu rebuig a les curses de braus i el desig que els pobles d’arreu dels Països Catalans, siguin places en les quals els drets dels animals siguin reconeguts i respectats i se n’asseguri així el seu benestar.
Actualment està en marxa la Iniciativa Legislativa Popular que impulsa la Plataforma Prou i que és una proposició de llei de modificació de l’article 6 del text refós de la Llei de protecció dels animals aprovat pel Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril. Aquesta modificació es basa en la prohibició de les curses de braus i els espectacles amb braus que incloguin la mort de l’animal i l’aplicació de les “sorts” de la pica, les banderilles i l’estoc, així com els espectacles taurins de qualsevol modalitat que es celebrin en les places de braus o fora d’elles, llevat de les festes amb bous sense mort de l'animal (correbous) en les dates i les localitats on tradicionalment se celebren. En aquests casos, és prohibit inferir danys als animals.
És per això que el regidor d’ERC-AM Riuprimer Xavier Rovira proposa adoptar els següents acords:
1) Que l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer s’adhereixi a la Iniciativa Legislativa Popular que impulsa la Plataforma Prou.
2) Que l’Ajuntament assumeixi la difusió d’aquesta ILP emprenent les accions necessàries per què la ciutadania de Santa Eulàlia de Riuprimer pugui signar a favor de la iniciativa a les dependències de l’Ajuntament.
3) Enviar aquesta resolució als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, així com a la Plataforma Prou, impulsora d’aquesta Iniciativa Legislativa Popular.
4) Que l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer declari el municipi com a antitaurí.
MOCIÓ PER LA INTERNACIONALITZACIÓ DEL DRET DE DECIDIR A TENIR UN ESTAT PROPI DEL POBLE CATALÀ
MOCIÓ PER LA INTERNACIONALITZACIÓ DEL DRET DE DECIDIR A TENIR UN ESTAT PROPI DEL POBLE CATALÀ presentada al ple de l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer pel regidor d’ERC-AM Xavier Rovira:
En un món globalitzat com l’actual, Catalunya travessa una cruïlla històrica difícil i a la vegada decisiva. Trenta anys després de la recuperació de les nostres pròpies institucions d'autogovern, aquest, per bé que limitat, ha suposat un important avenç en el benestar de la societat catalana, en l'aprofundiment i en la seva adaptació a les demandes socials, econòmiques i culturals que se’ns han plantejat durant aquests temps.
Amb tot, el manteniment i la contínua millora del nostre país com un model de societat avançada i moderna, competitiva i capdavantera en la transmissió de valors cívics i socials progressistes necessiten assolir nous objectius i requereixen nous instruments que no permeten l’actual marc constitucional espanyol. També és imprescindible una capacitat política que tampoc no està a la disposició de la classe política catalana a causa de la manca de sobirania amb què l’Estat Espanyol ha dotat les autonomies.
Els reptes per a la continuïtat d'una Catalunya moderna i pròspera en l’era de la globalització només podran ser superats si es desenvolupen polítiques ambicioses en el benestar social, en les infraestructures i els transports, en l’educació, en la recerca, en la societat del coneixement, en l'economia, en la indústria i en tots els àmbits que l’evolució futura demandi.
Aquestes polítiques ambicioses no són factibles sense un marc polític i jurídic adequat. L’actual marc, amb serioses limitacions que les recents reformes estatutàries han posat al descobert, agreujat per l’històric i persistent espoli fiscal al qual estem sotmesos, no podrà resoldre el nou finançament i farà del tot impossible la realització d’aquestes polítiques ambicioses i les inversions necessàries que es requereixen per fer front als reptes de la globalització amb garanties d’èxit.
Tot això, juntament amb les constants i sistemàtiques retallades de les nostres competències d'autogovern i els reiterats atacs contra la nostra llengua i cultura, posen en perill la nostra mateixa supervivència com a nació; més si tenim en compte que a Europa o es disposa d' un Estat propi o no s'hi compta.
Davant de tot això i en el context en què ens trobem ara, el conjunt de la classe política i els sectors socials del nostre país hauríem de reflexionar molt seriosament sobre quin és el futur ens espera si no posseïm un Estat propi.
Ha arribat el moment que els catalans i catalanes decidim el nostre futur. És el moment d'apostar amb decisió per esdevenir una nació sobirana plenament reconeguda en el context internacional i poder desplegar totes les nostres capacitats col·lectives.
El dret a decidir és un dret democràtic i cívic que cal que totes les institucions sorgides de la voluntat popular pregonin i defensin. Més encara quan exercir aquest dret és la manera que avui disposem els catalans i les catalanes per encarar el nostre futur amb garanties de progrés i cohesió social. Progrés i cohesió social necessaris íntimament lligats a una llibertat i capacitat més grans del país per decidir les pròpies polítiques.
En els darrers mesos ha anat consolidant-se una iniciativa sorgida de la societat civil: Deu mil a Brussel·les per l'Autodeterminació de la nació catalana (Deumil.cat); l'objectiu de la qual és que milers de catalans i catalanes es manifestin el proper 7 de març pels carrers de Brussel·les -capital de les institucions europees- sota el crit de "Volem l'Estat propi!" en defensa i reclamant l'autodeterminació del nostre poble.
Deu mil a Brussel·les per l'Autodeterminació de la nació catalana pretén aconseguir que l'autodeterminació del nostre poble figuri en l'agenda internacional, especialment l’europea, i que els partits polítics nacionals es declarin compromesos amb aquest dret i a treballar per a garantir-ne l’exercici.
La iniciativa de la marxa a Brussel·les és de caràcter transversal i està totalment oberta al ciutadà individual, com també a les associacions que conformen la nostra societat civil, especialment les plataformes que en els darrers temps han estat protagonistes de les mobilitzacions més grans en resposta a les agressions contra les nostres llibertats i que reclamen el dret a decidir. També es dirigeix als sectors professionals i agents socials, empresarials i sindicals que entenen que la defensa dels seus sectors i interessos va íntimament lligada a una major capacitat del país per decidir les pròpies polítiques. I, sobretot, va dirigida al ciutadà català que, cansat que no se l’escolti, vol manifestar amb la seva pròpia veu a Europa, i al món, la nostra voluntat de ser una nació lliure.
Deumil.cat no està sotmès a cap sigla política específica i vol treballar obertament, mantenint l'autonomia de les persones, organitzacions i plataformes que persegueixin el mateix objectiu: l'autodeterminació de la nació catalana.
L'èxit de la iniciativa constituirà una oportunitat d'or per rellançar internacionalment el nostre dret a decidir. La marxa a Brussel·les servirà perquè el món, i Europa en particular, ens vegin als catalans i catalanes com una nació compromesa amb els valors cívics i democràtics. Constituirà una mostra de la nostra forma de ser, amb la presència i participació de la nostra cultura popular i una porta oberta als valors democràtics, cívics i solidaris que empeny la marxa a Brussel·les, mostrant la nostra inequívoca voluntat europeista des de fa generacions i la nostra determinació de participar en la construcció de la unitat europea com a catalans.
PER TOT AIXÒ, el regidors d’ERC-Am Xavier Rovira PROPOSA al Ple de l'Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer l'adopció dels següents ACORDS:
1.- Adhesió del Ple de la Corporació Municipal als objectius de la manifestació ciutadana que recorrerà pels carrers de Brussel·les el proper 7 de març. Objectius que no són altres que aconseguir posar el dret de decidir a tenir un Estat propi del poble català en l'agenda internacional i en la centralitat del debat polític català, per tal que la nostra classe política es comprometi a treballar per a garantir el seu exercici.
2.- Comprometre's aquest Ple de l'Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer a fomentar dinàmiques que ajudin a fer conèixer internacionalment la reivindicació del dret de decidir a tenir un Estat propi català. Impulsant contactes institucionals internacionals amb autoritats locals d'Europa i del món en general.
3.- Comunicar aquests acords a l'organització de la manifestació ciutadana a Brussel·les Deumil.cat; al Consell Comarcal d’Osona; a la Diputació provincial de Barcelona; al Parlament i Govern de Catalunya. Així com al Parlament i Comissió europees.
Santa Eulàlia de Riuprimer, febrer de 2009
En un món globalitzat com l’actual, Catalunya travessa una cruïlla històrica difícil i a la vegada decisiva. Trenta anys després de la recuperació de les nostres pròpies institucions d'autogovern, aquest, per bé que limitat, ha suposat un important avenç en el benestar de la societat catalana, en l'aprofundiment i en la seva adaptació a les demandes socials, econòmiques i culturals que se’ns han plantejat durant aquests temps.
Amb tot, el manteniment i la contínua millora del nostre país com un model de societat avançada i moderna, competitiva i capdavantera en la transmissió de valors cívics i socials progressistes necessiten assolir nous objectius i requereixen nous instruments que no permeten l’actual marc constitucional espanyol. També és imprescindible una capacitat política que tampoc no està a la disposició de la classe política catalana a causa de la manca de sobirania amb què l’Estat Espanyol ha dotat les autonomies.
Els reptes per a la continuïtat d'una Catalunya moderna i pròspera en l’era de la globalització només podran ser superats si es desenvolupen polítiques ambicioses en el benestar social, en les infraestructures i els transports, en l’educació, en la recerca, en la societat del coneixement, en l'economia, en la indústria i en tots els àmbits que l’evolució futura demandi.
Aquestes polítiques ambicioses no són factibles sense un marc polític i jurídic adequat. L’actual marc, amb serioses limitacions que les recents reformes estatutàries han posat al descobert, agreujat per l’històric i persistent espoli fiscal al qual estem sotmesos, no podrà resoldre el nou finançament i farà del tot impossible la realització d’aquestes polítiques ambicioses i les inversions necessàries que es requereixen per fer front als reptes de la globalització amb garanties d’èxit.
Tot això, juntament amb les constants i sistemàtiques retallades de les nostres competències d'autogovern i els reiterats atacs contra la nostra llengua i cultura, posen en perill la nostra mateixa supervivència com a nació; més si tenim en compte que a Europa o es disposa d' un Estat propi o no s'hi compta.
Davant de tot això i en el context en què ens trobem ara, el conjunt de la classe política i els sectors socials del nostre país hauríem de reflexionar molt seriosament sobre quin és el futur ens espera si no posseïm un Estat propi.
Ha arribat el moment que els catalans i catalanes decidim el nostre futur. És el moment d'apostar amb decisió per esdevenir una nació sobirana plenament reconeguda en el context internacional i poder desplegar totes les nostres capacitats col·lectives.
El dret a decidir és un dret democràtic i cívic que cal que totes les institucions sorgides de la voluntat popular pregonin i defensin. Més encara quan exercir aquest dret és la manera que avui disposem els catalans i les catalanes per encarar el nostre futur amb garanties de progrés i cohesió social. Progrés i cohesió social necessaris íntimament lligats a una llibertat i capacitat més grans del país per decidir les pròpies polítiques.
En els darrers mesos ha anat consolidant-se una iniciativa sorgida de la societat civil: Deu mil a Brussel·les per l'Autodeterminació de la nació catalana (Deumil.cat); l'objectiu de la qual és que milers de catalans i catalanes es manifestin el proper 7 de març pels carrers de Brussel·les -capital de les institucions europees- sota el crit de "Volem l'Estat propi!" en defensa i reclamant l'autodeterminació del nostre poble.
Deu mil a Brussel·les per l'Autodeterminació de la nació catalana pretén aconseguir que l'autodeterminació del nostre poble figuri en l'agenda internacional, especialment l’europea, i que els partits polítics nacionals es declarin compromesos amb aquest dret i a treballar per a garantir-ne l’exercici.
La iniciativa de la marxa a Brussel·les és de caràcter transversal i està totalment oberta al ciutadà individual, com també a les associacions que conformen la nostra societat civil, especialment les plataformes que en els darrers temps han estat protagonistes de les mobilitzacions més grans en resposta a les agressions contra les nostres llibertats i que reclamen el dret a decidir. També es dirigeix als sectors professionals i agents socials, empresarials i sindicals que entenen que la defensa dels seus sectors i interessos va íntimament lligada a una major capacitat del país per decidir les pròpies polítiques. I, sobretot, va dirigida al ciutadà català que, cansat que no se l’escolti, vol manifestar amb la seva pròpia veu a Europa, i al món, la nostra voluntat de ser una nació lliure.
Deumil.cat no està sotmès a cap sigla política específica i vol treballar obertament, mantenint l'autonomia de les persones, organitzacions i plataformes que persegueixin el mateix objectiu: l'autodeterminació de la nació catalana.
L'èxit de la iniciativa constituirà una oportunitat d'or per rellançar internacionalment el nostre dret a decidir. La marxa a Brussel·les servirà perquè el món, i Europa en particular, ens vegin als catalans i catalanes com una nació compromesa amb els valors cívics i democràtics. Constituirà una mostra de la nostra forma de ser, amb la presència i participació de la nostra cultura popular i una porta oberta als valors democràtics, cívics i solidaris que empeny la marxa a Brussel·les, mostrant la nostra inequívoca voluntat europeista des de fa generacions i la nostra determinació de participar en la construcció de la unitat europea com a catalans.
PER TOT AIXÒ, el regidors d’ERC-Am Xavier Rovira PROPOSA al Ple de l'Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer l'adopció dels següents ACORDS:
1.- Adhesió del Ple de la Corporació Municipal als objectius de la manifestació ciutadana que recorrerà pels carrers de Brussel·les el proper 7 de març. Objectius que no són altres que aconseguir posar el dret de decidir a tenir un Estat propi del poble català en l'agenda internacional i en la centralitat del debat polític català, per tal que la nostra classe política es comprometi a treballar per a garantir el seu exercici.
2.- Comprometre's aquest Ple de l'Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer a fomentar dinàmiques que ajudin a fer conèixer internacionalment la reivindicació del dret de decidir a tenir un Estat propi català. Impulsant contactes institucionals internacionals amb autoritats locals d'Europa i del món en general.
3.- Comunicar aquests acords a l'organització de la manifestació ciutadana a Brussel·les Deumil.cat; al Consell Comarcal d’Osona; a la Diputació provincial de Barcelona; al Parlament i Govern de Catalunya. Així com al Parlament i Comissió europees.
Santa Eulàlia de Riuprimer, febrer de 2009
Moció en defensa de les tradicions amb foc
Al Ple de l’ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer.
Per la present el regidor d’ERC-AM Riuprimer, Xavier Rovira, sol·licita que s’incorpori la present moció sobre la defensa i manteniment de la tradició catalana dels balls de diables, bèsties de foc i colles de foc en l’ordre del Dia del Ple de l’ajuntament de febrer de 2009.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS.
D’ençà la primavera de 2007, la Directiva 2007/23/CE, de 23 de maig, del Parlament europeu i del Consell sobre la posada al mercat d’articles pirotècnics ha anat generant una inquietud creixent entre els grups de foc de Catalunya (balls de diables, bèsties de foc i colles de foc), que temen els efectes restrictius que pugui suposar l’aplicació d’aquesta directiva.
Aquesta directiva té tres anys per a la seva transposició (els Estats membres han d’adaptar i publicar com a molt tard el 4 de gener de 2010 les disposicions necessàries per donar-ne compliment) s’adreça a la fabricació, l’emmagatzematge i, en tercer lloc, al seu ús professional o recreatiu. És en aquest darrer punt que es perceben limitacions o fins i tot amenaces al futur de correfocs, diables infantils o festes amb pirotècnia. La feina feta fins avui amb l’associacionisme i el municipalisme, de costat a un bon treball legislatiu els propers mesos, ens pot permetre superar els esculls a que la Directiva ens aboca.
Atès que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat ja ha elaborat un document amb les consideracions que ha d’incorporar el Reial Decret de transposició de l’esmentada directiva europea des del punt de vista de la utilització d’articles pirotècnics en les manifestacions de cultura popular i per tal que la transposició de la directiva europea a la normativa de l’Estat espanyol no col·lisioni amb les nostres tradicions i costums.
Atès que el Ministerio de indústria a través del director general adjunt de Mines i cap de l’àrea de Explosivos y Pirotecnia , ha comunicat la voluntat d’elaborar l’esborrany de la transposició espanyola abans del mes d’abril per tal de disposar del segon semestre per tramitar-ho com a reial decret després de passar per informació pública i el Consell d’estat
Atès que en el marc de la Comissió Mixta Departament/Món Local, òrgan permanent de col·laboració entre el Departament, les diputacions i les entitats associatives d’ens locals, es va crear un grup de treball sobre la Directiva que es va reunir aquest mes de gener. En la reunió del passat 30 gener, es va consensuar un document que inclou les consideracions que ha d’incorporar el Reial Decret de transposició de l’esmentada directiva.
Atès que des del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana s’organitzarà, enguany, una jornada de debat sobre l’esborrany de reial decret adreçada a tots els agents vinculats: grups de foc, programadors, tècnics de cultura, empreses pirotècniques i tècnics de protecció civil.
Atès que els materials pirotècnics són utilitzats en les diferents manifestacions de cultura popular i tradicional des del segle XIV i una presència destacada en totes les manifestacions festives populars del municipi i de molts altres municipis de Catalunya.
El regidor d’Esquerra-AM proposa al Ple de l’ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer els següents ACORDS:
1/Que l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer doni ple suport a totes les accions del govern de la Generalitat en les negociacions que porti a terme amb el Govern Espanyol com a òrgan competent, per tal d’establir el caràcter singular dels elements festius de cultura popular i tradicionals catalans, mitjançant una regulació específica en l’ús dels materials pirotècnics, que garanteixi el correcte desenvolupament dels diferents representacions festives dels grups de foc i de les corresponents colles infantils a l’hora de transposar la citada directiva europea 2007/23/CE de 23 de maig.
2. Que es doni suport al manifest “Per la defensa dels grups de Cultura popular i tradicional catalana, amb ús de materials pirotècnics” de la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya i l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya.
3. Que es comuniqui aquesta resolució a les entitats interessades del municipi, a la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya i a l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya .
Santa Eulàlia de Riuprimer, febrer de 2009.
Per la present el regidor d’ERC-AM Riuprimer, Xavier Rovira, sol·licita que s’incorpori la present moció sobre la defensa i manteniment de la tradició catalana dels balls de diables, bèsties de foc i colles de foc en l’ordre del Dia del Ple de l’ajuntament de febrer de 2009.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS.
D’ençà la primavera de 2007, la Directiva 2007/23/CE, de 23 de maig, del Parlament europeu i del Consell sobre la posada al mercat d’articles pirotècnics ha anat generant una inquietud creixent entre els grups de foc de Catalunya (balls de diables, bèsties de foc i colles de foc), que temen els efectes restrictius que pugui suposar l’aplicació d’aquesta directiva.
Aquesta directiva té tres anys per a la seva transposició (els Estats membres han d’adaptar i publicar com a molt tard el 4 de gener de 2010 les disposicions necessàries per donar-ne compliment) s’adreça a la fabricació, l’emmagatzematge i, en tercer lloc, al seu ús professional o recreatiu. És en aquest darrer punt que es perceben limitacions o fins i tot amenaces al futur de correfocs, diables infantils o festes amb pirotècnia. La feina feta fins avui amb l’associacionisme i el municipalisme, de costat a un bon treball legislatiu els propers mesos, ens pot permetre superar els esculls a que la Directiva ens aboca.
Atès que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat ja ha elaborat un document amb les consideracions que ha d’incorporar el Reial Decret de transposició de l’esmentada directiva europea des del punt de vista de la utilització d’articles pirotècnics en les manifestacions de cultura popular i per tal que la transposició de la directiva europea a la normativa de l’Estat espanyol no col·lisioni amb les nostres tradicions i costums.
Atès que el Ministerio de indústria a través del director general adjunt de Mines i cap de l’àrea de Explosivos y Pirotecnia , ha comunicat la voluntat d’elaborar l’esborrany de la transposició espanyola abans del mes d’abril per tal de disposar del segon semestre per tramitar-ho com a reial decret després de passar per informació pública i el Consell d’estat
Atès que en el marc de la Comissió Mixta Departament/Món Local, òrgan permanent de col·laboració entre el Departament, les diputacions i les entitats associatives d’ens locals, es va crear un grup de treball sobre la Directiva que es va reunir aquest mes de gener. En la reunió del passat 30 gener, es va consensuar un document que inclou les consideracions que ha d’incorporar el Reial Decret de transposició de l’esmentada directiva.
Atès que des del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana s’organitzarà, enguany, una jornada de debat sobre l’esborrany de reial decret adreçada a tots els agents vinculats: grups de foc, programadors, tècnics de cultura, empreses pirotècniques i tècnics de protecció civil.
Atès que els materials pirotècnics són utilitzats en les diferents manifestacions de cultura popular i tradicional des del segle XIV i una presència destacada en totes les manifestacions festives populars del municipi i de molts altres municipis de Catalunya.
El regidor d’Esquerra-AM proposa al Ple de l’ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer els següents ACORDS:
1/Que l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer doni ple suport a totes les accions del govern de la Generalitat en les negociacions que porti a terme amb el Govern Espanyol com a òrgan competent, per tal d’establir el caràcter singular dels elements festius de cultura popular i tradicionals catalans, mitjançant una regulació específica en l’ús dels materials pirotècnics, que garanteixi el correcte desenvolupament dels diferents representacions festives dels grups de foc i de les corresponents colles infantils a l’hora de transposar la citada directiva europea 2007/23/CE de 23 de maig.
2. Que es doni suport al manifest “Per la defensa dels grups de Cultura popular i tradicional catalana, amb ús de materials pirotècnics” de la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya i l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya.
3. Que es comuniqui aquesta resolució a les entitats interessades del municipi, a la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya i a l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya .
Santa Eulàlia de Riuprimer, febrer de 2009.
MOCIÓ PRESENTADA PEL REGIDOR D’ERC-AM, PER L’ADHESIÓ A LA XARXA DE CIUTATS I POBLES CAP A LA SOSTENIBILITAT
MOCIÓ PRESENTADA PEL REGIDOR D’ERC-AM, PER L’ADHESIÓ A LA XARXA DE CIUTATS I POBLES CAP A LA SOSTENIBILITAT
Atès que la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat (contacte: xarxasost@diba.cat) és una associació de municipis compromesos per avançar cap a un desenvolupament sostenible. Constitueix una plataforma de cooperació i intercanvi on els municipis troben un marc adequat per discutir els seus problemes, les seves inquietuds, les seves necessitats, les seves experiències, i promoure i dur a terme projectes d’interès comú.
La Xarxa es va crear el 16 de juliol de 1997 en l’assemblea constitutiva que va tenir lloc a Manresa, on 118 municipis van formalitzar la seva adhesió per decisió del Ple municipal i varen aprovar la Declaració de Manresa: Municipis cap a la Sostenibilitat (http://www.diba.cat/xarxasost/cat/xarx_ques_cons_decl.asp).Vuit anys més tard, en l’assemblea celebrada el 12 de maig de 2005, els socis renoven els compromisos de sostenibilitat de la Xarxa amb l’anomenada Declaració de Vilafranca. En aquests moments, la Xarxa té associades més de 220 entitats locals catalanes, que representen el 80% de la població total de Catalunya.
Atès que els següents objectius de la Xarxa són perfectament compatibles i complementaris amb els programes de govern que defensem els regidors d’aquesta corporació.
Objectius
Impulsar polítiques locals encaminades cap a un model de desenvolupament sostenible. Potenciar el desenvolupament de les Agendes 21 Locals i definir metodologies per a la seva implantació. Constituir un instrument de cooperació i intercanvi d'experiències en el camp del desenvolupament sostenible. Fomentar la participació de tots els sectors econòmics i socials dels municipis en el procés de desenvolupament de les Agendes 21 Locals i en la realització de projectes que se'n derivin.Potenciar accions conjuntes amb altres xarxes i associacions espanyoles i europees que treballin en el camp de la sostenibilitat.Compartir recursos i experiències per al desenvolupament de plans i programes orientats a solucionar problemes ambientals. Incrementar el pes específic de les ciutats i els pobles mitjans i petits en l'àmbit europeu.
El regidor d’ERC-AM Xavier Rovira, proposa al ple l’adopció dels següents acords:
1. L’adhesió de l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la sostenibilitat.
2. L’aprovació dels seus estatuts que segueixen a continuació.
Estatuts
TÍTOL I.- DISPOSICIONS GENERALS
Article 1.- Constitució, naturalesa i personalitat jurídicaAmb la denominació ASSOCIACIÓ XARXA DE CIUTATS I POBLES CAP A LA SOSTENIBILITAT, es constitueix una associació a l’empar del que preveu la disposició addicional cinquena de la Llei 7/85 Reguladora de les bases de Règim Local, els articles 118 i següents de la Llei 8/87 Municipal i de Règim Local de Catalunya, el Decret 110/1996, de 2 d’abril, pel qual es regula el règim de les organitzacions associatives dels ens locals de Catalunya i el registre corresponent i la Llei d’Associacions 7/97, de 18 de juny del Parlament de Catalunya.
L’Associació és una entitat amb personalitat jurídica pròpia, integrada voluntàriament pels municipis i altres entitats territorials que decideixen adherir-se i per la Diputació de Barcelona
La incorporació es farà a sol·licitud del Ple de l’Organisme i l’acord d’admissió de l’assemblea de l’associació, amb modificació, si s’escau, dels estatuts.
Tots els membres que s’incorporin a l’Associació tindran la categoria de socis ordinaris i es regiran quant als seus deures i obligacions pel que preveu la Llei d’Associacions 7/97.
L’àmbit territorial de l’Associació és el territori dels municipis i ens locals que són membres de l’Associació.
Article 2.- Seu socialEl domicili de l’associació serà a la ciutat de Barcelona, c/Comte d’Urgell, 187, edifici del rellotge. Per acord de la Comissió de seguiment podrà ser modificada la seu social.
TÍTOL II.- ÀMBIT FUNCIONAL
Article 3.- FinalitatsLes finalitats de l’associació són:
a. Constituir un instrument de cooperació i intercanvi per al desenvolupament sostenible a les ciutats de les comarques de Barcelona, com també per la implantació i el seguiment de les Agendes 21 Locals (A21L). b. Facilitar la interrelació dels aspectes ambientals amb els socials i els econòmics en el desenvolupament de les referides ciutats. c. Definir estratègies, programes i accions a mig i llarg termini en el camp del desenvolupament sostenible. Facilitar la constitució d’un fòrum de debat permanent de les polítiques de desenvolupament sostenible. d. Afavorir la creació d’un laboratori d’experiències en el camp de la sostenibilitat en l’àmbit local. e. Facilitar eines informatives que puguin potenciar el desenvolupament sostenible de les ciutats com són: centres de documentació, d’informació, … f. Promocionar accions conjuntes amb la Xarxa Europea de Ciutats Sostenibles i potenciar el contacte amb altres xarxes que treballen en el camp ambiental i del desenvolupament sostenible. g. Desenvolupar projectes concrets relacionats amb la implementació de les Agendes 21 Locals a les ciutats implicades en la Xarxa, i promoure l’obtenció de finançament extern. h. Promoure la incorporació de tots els sectors i agents socials dels municipis en el procés d’implantació i desenvolupament de les A21L. i. Donar suport a les institucions nacionals de Catalunya, Generalitat i Parlament, en totes les iniciatives adreçades al desenvolupament de les A21L.
Article 4.- Funcions de l’AssociacióL’Associació realitzarà per a la consecució de les esmentades finalitats les següents funcions:
a. Determinarà quins són els elements clau per a la implantació de l’Agenda 21 Local en els municipis, així com quines són les barreres que la dificulten. b. Desenvoluparà projectes que facilitin l’intercanvi entre els municipis. c. Exercirà accions per a afavorir l’adequació de les estructures municipals. d. Facilitarà la incorporació de l’A21L en el procés de planejament de les ciutats que són membres de la Xarxa. e. Portarà a terme l’anàlisi, revisió i difusió de les dades recollides d’experiències desenvolupades per membres de la Xarxa i d’altres ciutats. f. Definirà els indicadors generals que facilitin l’anàlisi interna i la comparació dels resultats del procés vers un desenvolupament sostenible entre les ciutats membres de la Xarxa i amb altres ciutats europees. g. Definirà i desenvoluparà projectes i accions que potenciïn la implicació de tots els agents socials i econòmics en el procés A21L. h. Facilitarà la participació d’aquests agents i d’altres administracions en l’elaboració i execució d’aquests projectes establint línies de cooperació amb la Generalitat.
Article 5.- DuradaS’entén que la durada de l’Associació és indefinida.
TÍTOL III.- GOVERN I ADMINISTRACIÓ
Article 6.- Òrgans de l’ AssociacióL’Associació es regirà pels òrgans següents:
L’Assemblea General La Comissió de seguiment El President. Dos Vicepresidents La Secretaria Tècnica Els Grups de Treball que es constitueixen per al bon funcionament de la Xarxa.
Capítol I.- Assemblea General
Article 7.- Naturalesa i composició1. L’Assemblea General és l’òrgan superior de decisió i administració de l’Associació, i estarà formada per tots els municipis i organitzacions municipals membres de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la sostenibilitat.
2. L’Assemblea General estarà formada inicialment pels membres següents:
a. Un representants de la Diputació de Barcelona. b. Un representant de cadascun dels ajuntaments i ens territorials associats.
3. Un Representant de l’Associació Catalana de Municipis i un de la Federació de Municipis de Catalunya podran assistir, com a observadors, a les reunions que celebri l’Assemblea General.
Article 8.- Competències1. Seran competències de l’Assemblea General, les que preveu l’article 12 de la Llei 7/97 d’Associacions i, concretament:
a. L’aprovació dels objectius a assolir per la Xarxa. b. L’aprovació del pla general i de l’anual d’activitats. c. L’aprovació i modificació dels estatuts. d. La dissolució i liquidació de l’Associació. e. L’admissió de nous integrants a l’Associació i la separació dels seus membres. f. El nomenament dels membres de la Comissió de seguiment de la Xarxa. g. L’aprovació del reglament i de les normes de règim intern de la Xarxa. h. L’acceptació de subvencions, donatius i cessions de tota mena. i. La disposició i alienació de béns i drets de l’Associació. j. La ratificació dels convenis realitzats per la Comissió de Seguiment amb altres entitats públiques o privades i, també, els acords de participació que se’n puguin establir. k. Qualsevol altra competència no atribuïda expressament a altres òrgans, i totes aquelles que li corresponguin per analogia al Ple dels ajuntaments segons les lleis i reglaments de règim local.
2. L’Assemblea General podrà delegar a la Comissió de Seguiment les competències dels apartats g. i i.
Capítol II.- La Comissió de seguiment
Article 9.- Naturalesa i composició1. La Comissió de seguiment és l’organisme de direcció de la Xarxa i el màxim òrgan operatiu de decisió i administració per delegació de l’Assemblea, el qual estarà constituït pel President, els Vicepresidents, i un conjunt de vocals amb nombre no superior a quinze, en representació de les entitats locals membres de la Xarxa.
A la Comissió de Seguiment hi podrà assistir un tècnic per cada una de les entitats membres amb veu però sense vot.
Article 10.- Competències1. Seran atribucions de la Comissió de seguiment:
a. Donar a conèixer la Xarxa i promoure l’ adhesió de nous municipis. b. Executar les directrius definides i aprovades per l’Assemblea. c. Aprovar els convenis amb altres entitats públiques o privades i també els acords de participació que se’n puguin establir. d. Nomenar totes aquelles comissions i grups de treball que siguin necessaris. e. Organitzar els serveis tècnics i administratius. f. Confeccionar la memòria d’actuacions. g. Donar compte de les accions desenvolupades a l’Assemblea de la Xarxa. h. Facilitar intercanvi d’experiències i potenciar projectes de demostració. i. Assistir als ajuntaments en el seguiment de l’aplicació de l’A21L dels municipis adherits a la Xarxa, així com el seguiment i avaluació sistemàtica d’experiències, cosa que permetrà la difusió posterior de les millors bones pràctiques. Facilitar l’intercanvi d’experiències. Potenciar projectes de demostració. j. Coordinar la cooperació i les relacions amb la Xarxa europea de ciutats sostenibles i amb altres xarxes i organitzacions amb objectius comuns. Nomenar els representants que participaran de forma directa en les activitats de la campanya de ciutats sostenibles europees. k. Supervisar i definir els serveis permanents d’assessorament i informació als membres de la Xarxa per facilitat la implantació de l’A21L. Suport tècnic a les ciutats membres de la Xarxa. l. Exercitar tot tipus d’ accions judicials i administratives. m. La resolució de tots els assumptes que no siguin reservats a l’exclusiva competència de l’Assemblea General, i totes les que aquesta li’n delegui. n. En general, adoptar les disposicions i les mesures adequades per al millor funcionament i organització de la Xarxa.
Capítol III. President i Vice-presidents
Article 11. NomenamentEl President i els Vice-presidents seran nomenats lliurement per l’Assemblea General d’entre els membres associats.
Article 12. Atribucions1. Correspondrà al President
a. Convocar i presidir les reunions de l’Assemblea i la Comissió de Seguiment, podent decidir els empats amb vot de qualitat, així com elaborar l’ordre del dia. b. Actuar com a portaveu de la Xarxa en tots els àmbits. c. Representar a la Xarxa davant de persones, empreses, organismes i institucions.
2. Els Vicepresidents substituiran el President en totes les seves funcions en casos de vacant, absència, malaltia o deure legal d’abstenció. Podran exercir, a més, les funcions que el President els delegui.
Capítol IV. La Secretaria Tècnica
Article 13. Naturalesa i composicióLa secretaria tècnica és l’òrgan executiu i de gestió de la Comissió de Seguiment, la qual estarà a càrrec de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, a través del Servei de Medi Ambient.
Article 14. AtribucionsSeran atribucions de la Secretaria Tècnica:
a. Dur a terme les decisions de la Comissió de Seguiment. b. Exercir les funcions que li són delegades o encomanades per la Comissió. c. Organitzar els procediments i els sistemes administratius de la Xarxa. d. Assistir, amb veu però sense vot, a les reunions de la Comissió i/o de l’Assemblea. e. Informar i assessorar el President i la Comissió de Seguiment de tot el que li sigui sol·licitat. f. Donar compte a la Comissió de Seguiment del desenvolupament dels programes i les activitats.
Capítol V .- Secretari i interventor
Article 15.- NomenamentL’Associació estarà assistida de Secretari i d’Interventor que seran nomenats lliurement per l’Assemblea General, d’entre els Secretaris i Interventors dels Ens Associats, els quals podran designar el funcionari que pugui suplir-los.
Article 16.- Assistència1. El Secretari assistirà amb veu però sense vot a les reunions de l’Assemblea General i de la Comissió de Seguiment, i aixecarà les Actes corresponents. 2. Així mateix, l’Interventor podrà assistir a les sessions de l’Assemblea General i de la Comissió de Seguiment amb veu però sense vot.
Capítol VI .- Del règim funcional
Article 17.- Convocatòria d’Assemblea i reunions de la Comissió1. Les reunions de l’Assemblea i la Comissió es realitzaran tantes vegades com es considerin oportunes, a petició de la Comissió o d’una tercera part dels components de l’Assemblea. La Comissió de Seguiment es reunirà com a mínim cada quatre mesos, i l’Assemblea com a mínim anualment.
La convocatòria de reunions a l’Assemblea i a la Comissió de Seguiment es farà per mitjà d’un escrit adreçat a cada membre i contindrà l’Ordre del Dia, com també la documentació pertinent. En casos d’urgència, la convocatòria de la Comissió de Seguiment es farà al menys amb vint-i-quatre hores d’anticipació.
2. Funcionament d’Assemblees i reunions.Per a adoptar acords serà preceptiu, com a mínim, la presència de la meitat més un dels membres amb dret a vot. Els acords s’adoptaran amb el quòrum de la majoria simple dels membres assistents i, en cas d’empat, decidirà el vot de qualitat del President.
En cas d’absència d’un membre de l’Assemblea General, aquest podrà delegar el seu vot, per escrit i per a cada sessió. La delegació es podrà fer en un altre membre de l’Assemblea General o en una tercera persona.
Capítol VII.- Règim econòmico-financer
Article 18.-El règim econòmico-financer de l’Associació s’ajustarà a la normativa vigent en cada moment per als ens locals en matèria pressupostària i de gestió dels seus recursos econòmics.
Article 19.-Per a la realització dels seus objectius l’Associació disposarà dels recursos següents:
a. Aportacions dels ens consorciats. b. Rendiments dels seus serveis. c. Productes del seu patrimoni. d. Subvencions i altres ingressos de dret públic o privat. e. Emprèstits i préstecs. f. Qualssevol altres legalment establerts.
TITOL IV.- DISSOLUCIÓ
Article 20.-1. L’Associació es dissoldrà per acord adoptat entre els membres de l’Assemblea General, el qual haurà de ser ratificat pel Ple de cadascun dels ens locals associats.
2. Per a l’adopció d’aquest acord es requerirà el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres.
3. L’acord de dissolució haurà de contenir els criteris de liquidació de l’Associació, així com la reversió a cada entitat associada dels seus béns i drets, determinant l’assumpció de les obligacions respectives.
4. L’acord de dissolució també haurà de determinar la destinació dels funcionaris i personal de l’Associació a les plantilles respectives dels ens associats, en cas que en tingués.
Disposició Final
En allò que no està inclòs en els presents Estatuts, serà d’aplicació la legislació general sobre associacions.
3. El nomenament d’un representant d’aquesta corporació a la Xarxa a proposta de la senyora alcaldessa.
Inscripcions a la Xarxa
Per ser membre de la Xarxa de ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat cal adoptar els següents acords de Ple:
L'adhesió a la XarxaAprovar els Estatuts de la XarxaNomenar representant
Enviar previament el full d'adhesió inicial adjunt (xarxasost@diba.cat) :
Full d'adhesió inicial a la Xarxa
http://www.diba.cat/xarxasost/cat/insc_full.asp
El/La Sr./Sra.:
En qualitat de:
De l'Ajuntament:
Manifesta:
Que el susdit Ajuntament està interessat a formar part de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat de les Comarques de Barcelona i, en aquest sentit, adquireix el compromís de realitzar la tramitació pertinent per tal de sol·licitar-hi l'adhesió formal del municipi i de subscriure, si s'escau, els corresponents convenis de cooperació interadministrativa.
Que mentrestant, demanem tenir representació pròpia com a observadors en el si de l'Assemblea de la Xarxa i, per aquesta finalitat, nomenem com a representant a:
Representant:
Càrrec:
Adreça:
E-Mail:
Fax:
Telèfon:
La sol·licitud d'adhesió serà presentada a l'Assemblea de la Xarxa.
Atès que la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat (contacte: xarxasost@diba.cat) és una associació de municipis compromesos per avançar cap a un desenvolupament sostenible. Constitueix una plataforma de cooperació i intercanvi on els municipis troben un marc adequat per discutir els seus problemes, les seves inquietuds, les seves necessitats, les seves experiències, i promoure i dur a terme projectes d’interès comú.
La Xarxa es va crear el 16 de juliol de 1997 en l’assemblea constitutiva que va tenir lloc a Manresa, on 118 municipis van formalitzar la seva adhesió per decisió del Ple municipal i varen aprovar la Declaració de Manresa: Municipis cap a la Sostenibilitat (http://www.diba.cat/xarxasost/cat/xarx_ques_cons_decl.asp).Vuit anys més tard, en l’assemblea celebrada el 12 de maig de 2005, els socis renoven els compromisos de sostenibilitat de la Xarxa amb l’anomenada Declaració de Vilafranca. En aquests moments, la Xarxa té associades més de 220 entitats locals catalanes, que representen el 80% de la població total de Catalunya.
Atès que els següents objectius de la Xarxa són perfectament compatibles i complementaris amb els programes de govern que defensem els regidors d’aquesta corporació.
Objectius
Impulsar polítiques locals encaminades cap a un model de desenvolupament sostenible. Potenciar el desenvolupament de les Agendes 21 Locals i definir metodologies per a la seva implantació. Constituir un instrument de cooperació i intercanvi d'experiències en el camp del desenvolupament sostenible. Fomentar la participació de tots els sectors econòmics i socials dels municipis en el procés de desenvolupament de les Agendes 21 Locals i en la realització de projectes que se'n derivin.Potenciar accions conjuntes amb altres xarxes i associacions espanyoles i europees que treballin en el camp de la sostenibilitat.Compartir recursos i experiències per al desenvolupament de plans i programes orientats a solucionar problemes ambientals. Incrementar el pes específic de les ciutats i els pobles mitjans i petits en l'àmbit europeu.
El regidor d’ERC-AM Xavier Rovira, proposa al ple l’adopció dels següents acords:
1. L’adhesió de l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la sostenibilitat.
2. L’aprovació dels seus estatuts que segueixen a continuació.
Estatuts
TÍTOL I.- DISPOSICIONS GENERALS
Article 1.- Constitució, naturalesa i personalitat jurídicaAmb la denominació ASSOCIACIÓ XARXA DE CIUTATS I POBLES CAP A LA SOSTENIBILITAT, es constitueix una associació a l’empar del que preveu la disposició addicional cinquena de la Llei 7/85 Reguladora de les bases de Règim Local, els articles 118 i següents de la Llei 8/87 Municipal i de Règim Local de Catalunya, el Decret 110/1996, de 2 d’abril, pel qual es regula el règim de les organitzacions associatives dels ens locals de Catalunya i el registre corresponent i la Llei d’Associacions 7/97, de 18 de juny del Parlament de Catalunya.
L’Associació és una entitat amb personalitat jurídica pròpia, integrada voluntàriament pels municipis i altres entitats territorials que decideixen adherir-se i per la Diputació de Barcelona
La incorporació es farà a sol·licitud del Ple de l’Organisme i l’acord d’admissió de l’assemblea de l’associació, amb modificació, si s’escau, dels estatuts.
Tots els membres que s’incorporin a l’Associació tindran la categoria de socis ordinaris i es regiran quant als seus deures i obligacions pel que preveu la Llei d’Associacions 7/97.
L’àmbit territorial de l’Associació és el territori dels municipis i ens locals que són membres de l’Associació.
Article 2.- Seu socialEl domicili de l’associació serà a la ciutat de Barcelona, c/Comte d’Urgell, 187, edifici del rellotge. Per acord de la Comissió de seguiment podrà ser modificada la seu social.
TÍTOL II.- ÀMBIT FUNCIONAL
Article 3.- FinalitatsLes finalitats de l’associació són:
a. Constituir un instrument de cooperació i intercanvi per al desenvolupament sostenible a les ciutats de les comarques de Barcelona, com també per la implantació i el seguiment de les Agendes 21 Locals (A21L). b. Facilitar la interrelació dels aspectes ambientals amb els socials i els econòmics en el desenvolupament de les referides ciutats. c. Definir estratègies, programes i accions a mig i llarg termini en el camp del desenvolupament sostenible. Facilitar la constitució d’un fòrum de debat permanent de les polítiques de desenvolupament sostenible. d. Afavorir la creació d’un laboratori d’experiències en el camp de la sostenibilitat en l’àmbit local. e. Facilitar eines informatives que puguin potenciar el desenvolupament sostenible de les ciutats com són: centres de documentació, d’informació, … f. Promocionar accions conjuntes amb la Xarxa Europea de Ciutats Sostenibles i potenciar el contacte amb altres xarxes que treballen en el camp ambiental i del desenvolupament sostenible. g. Desenvolupar projectes concrets relacionats amb la implementació de les Agendes 21 Locals a les ciutats implicades en la Xarxa, i promoure l’obtenció de finançament extern. h. Promoure la incorporació de tots els sectors i agents socials dels municipis en el procés d’implantació i desenvolupament de les A21L. i. Donar suport a les institucions nacionals de Catalunya, Generalitat i Parlament, en totes les iniciatives adreçades al desenvolupament de les A21L.
Article 4.- Funcions de l’AssociacióL’Associació realitzarà per a la consecució de les esmentades finalitats les següents funcions:
a. Determinarà quins són els elements clau per a la implantació de l’Agenda 21 Local en els municipis, així com quines són les barreres que la dificulten. b. Desenvoluparà projectes que facilitin l’intercanvi entre els municipis. c. Exercirà accions per a afavorir l’adequació de les estructures municipals. d. Facilitarà la incorporació de l’A21L en el procés de planejament de les ciutats que són membres de la Xarxa. e. Portarà a terme l’anàlisi, revisió i difusió de les dades recollides d’experiències desenvolupades per membres de la Xarxa i d’altres ciutats. f. Definirà els indicadors generals que facilitin l’anàlisi interna i la comparació dels resultats del procés vers un desenvolupament sostenible entre les ciutats membres de la Xarxa i amb altres ciutats europees. g. Definirà i desenvoluparà projectes i accions que potenciïn la implicació de tots els agents socials i econòmics en el procés A21L. h. Facilitarà la participació d’aquests agents i d’altres administracions en l’elaboració i execució d’aquests projectes establint línies de cooperació amb la Generalitat.
Article 5.- DuradaS’entén que la durada de l’Associació és indefinida.
TÍTOL III.- GOVERN I ADMINISTRACIÓ
Article 6.- Òrgans de l’ AssociacióL’Associació es regirà pels òrgans següents:
L’Assemblea General La Comissió de seguiment El President. Dos Vicepresidents La Secretaria Tècnica Els Grups de Treball que es constitueixen per al bon funcionament de la Xarxa.
Capítol I.- Assemblea General
Article 7.- Naturalesa i composició1. L’Assemblea General és l’òrgan superior de decisió i administració de l’Associació, i estarà formada per tots els municipis i organitzacions municipals membres de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la sostenibilitat.
2. L’Assemblea General estarà formada inicialment pels membres següents:
a. Un representants de la Diputació de Barcelona. b. Un representant de cadascun dels ajuntaments i ens territorials associats.
3. Un Representant de l’Associació Catalana de Municipis i un de la Federació de Municipis de Catalunya podran assistir, com a observadors, a les reunions que celebri l’Assemblea General.
Article 8.- Competències1. Seran competències de l’Assemblea General, les que preveu l’article 12 de la Llei 7/97 d’Associacions i, concretament:
a. L’aprovació dels objectius a assolir per la Xarxa. b. L’aprovació del pla general i de l’anual d’activitats. c. L’aprovació i modificació dels estatuts. d. La dissolució i liquidació de l’Associació. e. L’admissió de nous integrants a l’Associació i la separació dels seus membres. f. El nomenament dels membres de la Comissió de seguiment de la Xarxa. g. L’aprovació del reglament i de les normes de règim intern de la Xarxa. h. L’acceptació de subvencions, donatius i cessions de tota mena. i. La disposició i alienació de béns i drets de l’Associació. j. La ratificació dels convenis realitzats per la Comissió de Seguiment amb altres entitats públiques o privades i, també, els acords de participació que se’n puguin establir. k. Qualsevol altra competència no atribuïda expressament a altres òrgans, i totes aquelles que li corresponguin per analogia al Ple dels ajuntaments segons les lleis i reglaments de règim local.
2. L’Assemblea General podrà delegar a la Comissió de Seguiment les competències dels apartats g. i i.
Capítol II.- La Comissió de seguiment
Article 9.- Naturalesa i composició1. La Comissió de seguiment és l’organisme de direcció de la Xarxa i el màxim òrgan operatiu de decisió i administració per delegació de l’Assemblea, el qual estarà constituït pel President, els Vicepresidents, i un conjunt de vocals amb nombre no superior a quinze, en representació de les entitats locals membres de la Xarxa.
A la Comissió de Seguiment hi podrà assistir un tècnic per cada una de les entitats membres amb veu però sense vot.
Article 10.- Competències1. Seran atribucions de la Comissió de seguiment:
a. Donar a conèixer la Xarxa i promoure l’ adhesió de nous municipis. b. Executar les directrius definides i aprovades per l’Assemblea. c. Aprovar els convenis amb altres entitats públiques o privades i també els acords de participació que se’n puguin establir. d. Nomenar totes aquelles comissions i grups de treball que siguin necessaris. e. Organitzar els serveis tècnics i administratius. f. Confeccionar la memòria d’actuacions. g. Donar compte de les accions desenvolupades a l’Assemblea de la Xarxa. h. Facilitar intercanvi d’experiències i potenciar projectes de demostració. i. Assistir als ajuntaments en el seguiment de l’aplicació de l’A21L dels municipis adherits a la Xarxa, així com el seguiment i avaluació sistemàtica d’experiències, cosa que permetrà la difusió posterior de les millors bones pràctiques. Facilitar l’intercanvi d’experiències. Potenciar projectes de demostració. j. Coordinar la cooperació i les relacions amb la Xarxa europea de ciutats sostenibles i amb altres xarxes i organitzacions amb objectius comuns. Nomenar els representants que participaran de forma directa en les activitats de la campanya de ciutats sostenibles europees. k. Supervisar i definir els serveis permanents d’assessorament i informació als membres de la Xarxa per facilitat la implantació de l’A21L. Suport tècnic a les ciutats membres de la Xarxa. l. Exercitar tot tipus d’ accions judicials i administratives. m. La resolució de tots els assumptes que no siguin reservats a l’exclusiva competència de l’Assemblea General, i totes les que aquesta li’n delegui. n. En general, adoptar les disposicions i les mesures adequades per al millor funcionament i organització de la Xarxa.
Capítol III. President i Vice-presidents
Article 11. NomenamentEl President i els Vice-presidents seran nomenats lliurement per l’Assemblea General d’entre els membres associats.
Article 12. Atribucions1. Correspondrà al President
a. Convocar i presidir les reunions de l’Assemblea i la Comissió de Seguiment, podent decidir els empats amb vot de qualitat, així com elaborar l’ordre del dia. b. Actuar com a portaveu de la Xarxa en tots els àmbits. c. Representar a la Xarxa davant de persones, empreses, organismes i institucions.
2. Els Vicepresidents substituiran el President en totes les seves funcions en casos de vacant, absència, malaltia o deure legal d’abstenció. Podran exercir, a més, les funcions que el President els delegui.
Capítol IV. La Secretaria Tècnica
Article 13. Naturalesa i composicióLa secretaria tècnica és l’òrgan executiu i de gestió de la Comissió de Seguiment, la qual estarà a càrrec de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, a través del Servei de Medi Ambient.
Article 14. AtribucionsSeran atribucions de la Secretaria Tècnica:
a. Dur a terme les decisions de la Comissió de Seguiment. b. Exercir les funcions que li són delegades o encomanades per la Comissió. c. Organitzar els procediments i els sistemes administratius de la Xarxa. d. Assistir, amb veu però sense vot, a les reunions de la Comissió i/o de l’Assemblea. e. Informar i assessorar el President i la Comissió de Seguiment de tot el que li sigui sol·licitat. f. Donar compte a la Comissió de Seguiment del desenvolupament dels programes i les activitats.
Capítol V .- Secretari i interventor
Article 15.- NomenamentL’Associació estarà assistida de Secretari i d’Interventor que seran nomenats lliurement per l’Assemblea General, d’entre els Secretaris i Interventors dels Ens Associats, els quals podran designar el funcionari que pugui suplir-los.
Article 16.- Assistència1. El Secretari assistirà amb veu però sense vot a les reunions de l’Assemblea General i de la Comissió de Seguiment, i aixecarà les Actes corresponents. 2. Així mateix, l’Interventor podrà assistir a les sessions de l’Assemblea General i de la Comissió de Seguiment amb veu però sense vot.
Capítol VI .- Del règim funcional
Article 17.- Convocatòria d’Assemblea i reunions de la Comissió1. Les reunions de l’Assemblea i la Comissió es realitzaran tantes vegades com es considerin oportunes, a petició de la Comissió o d’una tercera part dels components de l’Assemblea. La Comissió de Seguiment es reunirà com a mínim cada quatre mesos, i l’Assemblea com a mínim anualment.
La convocatòria de reunions a l’Assemblea i a la Comissió de Seguiment es farà per mitjà d’un escrit adreçat a cada membre i contindrà l’Ordre del Dia, com també la documentació pertinent. En casos d’urgència, la convocatòria de la Comissió de Seguiment es farà al menys amb vint-i-quatre hores d’anticipació.
2. Funcionament d’Assemblees i reunions.Per a adoptar acords serà preceptiu, com a mínim, la presència de la meitat més un dels membres amb dret a vot. Els acords s’adoptaran amb el quòrum de la majoria simple dels membres assistents i, en cas d’empat, decidirà el vot de qualitat del President.
En cas d’absència d’un membre de l’Assemblea General, aquest podrà delegar el seu vot, per escrit i per a cada sessió. La delegació es podrà fer en un altre membre de l’Assemblea General o en una tercera persona.
Capítol VII.- Règim econòmico-financer
Article 18.-El règim econòmico-financer de l’Associació s’ajustarà a la normativa vigent en cada moment per als ens locals en matèria pressupostària i de gestió dels seus recursos econòmics.
Article 19.-Per a la realització dels seus objectius l’Associació disposarà dels recursos següents:
a. Aportacions dels ens consorciats. b. Rendiments dels seus serveis. c. Productes del seu patrimoni. d. Subvencions i altres ingressos de dret públic o privat. e. Emprèstits i préstecs. f. Qualssevol altres legalment establerts.
TITOL IV.- DISSOLUCIÓ
Article 20.-1. L’Associació es dissoldrà per acord adoptat entre els membres de l’Assemblea General, el qual haurà de ser ratificat pel Ple de cadascun dels ens locals associats.
2. Per a l’adopció d’aquest acord es requerirà el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres.
3. L’acord de dissolució haurà de contenir els criteris de liquidació de l’Associació, així com la reversió a cada entitat associada dels seus béns i drets, determinant l’assumpció de les obligacions respectives.
4. L’acord de dissolució també haurà de determinar la destinació dels funcionaris i personal de l’Associació a les plantilles respectives dels ens associats, en cas que en tingués.
Disposició Final
En allò que no està inclòs en els presents Estatuts, serà d’aplicació la legislació general sobre associacions.
3. El nomenament d’un representant d’aquesta corporació a la Xarxa a proposta de la senyora alcaldessa.
Inscripcions a la Xarxa
Per ser membre de la Xarxa de ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat cal adoptar els següents acords de Ple:
L'adhesió a la XarxaAprovar els Estatuts de la XarxaNomenar representant
Enviar previament el full d'adhesió inicial adjunt (xarxasost@diba.cat) :
Full d'adhesió inicial a la Xarxa
http://www.diba.cat/xarxasost/cat/insc_full.asp
El/La Sr./Sra.:
En qualitat de:
De l'Ajuntament:
Manifesta:
Que el susdit Ajuntament està interessat a formar part de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat de les Comarques de Barcelona i, en aquest sentit, adquireix el compromís de realitzar la tramitació pertinent per tal de sol·licitar-hi l'adhesió formal del municipi i de subscriure, si s'escau, els corresponents convenis de cooperació interadministrativa.
Que mentrestant, demanem tenir representació pròpia com a observadors en el si de l'Assemblea de la Xarxa i, per aquesta finalitat, nomenem com a representant a:
Representant:
Càrrec:
Adreça:
E-Mail:
Fax:
Telèfon:
La sol·licitud d'adhesió serà presentada a l'Assemblea de la Xarxa.
Mocions que va presentar ERC-AM al ple de 16 de febrer de 2009
No ha entrat cap de les nostres mocions a votació del plenari. De fet, la primera pregunta al torn de preguntes serà la següent:
1- Perquè no han entrat a votació del ple les 7 mocions que vaig presentar amb data 9 de febrer 2009, exceptuant l’alternativa sobre la cultura del foc, no entenc que l’adhesió a la xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat, la moció per la internacionalització del dret de decidir, per la prohibició de les curses de braus, sobre la implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament superior, en relació als fets de la Franja de Gaza o contra l’empresonament d’en David Sànchez de l’Associació Cultural La Fornal de Vilafranca del Penedès, no hi hagin entrat a la votació d’aquest ple, ja que les mocions són de les poques coses que podem treballar des de l’oposició.
Tot seguit, postejem les mocions.
1- Perquè no han entrat a votació del ple les 7 mocions que vaig presentar amb data 9 de febrer 2009, exceptuant l’alternativa sobre la cultura del foc, no entenc que l’adhesió a la xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat, la moció per la internacionalització del dret de decidir, per la prohibició de les curses de braus, sobre la implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament superior, en relació als fets de la Franja de Gaza o contra l’empresonament d’en David Sànchez de l’Associació Cultural La Fornal de Vilafranca del Penedès, no hi hagin entrat a la votació d’aquest ple, ja que les mocions són de les poques coses que podem treballar des de l’oposició.
Tot seguit, postejem les mocions.
Acta (pròpia i no oficial) del ple extraordinari de 19 de gener de 2009
Acta (pròpia i no oficial) del ple extraordinari de 19 de gener de 2009
21h. Hi assisteixen tots els regidors de la corporació. Presideix l’acte l’alcaldessa.
S’aprova l’esborrany de la sessió anterior per unanimitat.
Propostes d’acord que presenta l’alcaldessa al ple.
1a Aprovació del pressupost i documents que l’integren, bases d’execució, relació de llocs de treball i plantilla de personal de l’exercici 2009.
A petició del regidor d’ERC Xevi Rovira, l’alcaldessa fa una introducció explicativa del pressupost per així donar aclariments i estalviar possibles preguntes :
Núria Solà explica que en el capítol d’ingressos, la subvenció de l’ACA és possible que al final no hi sigui, però que no afectaria perquè és ingrés i despesa. Que aquest any, s’han donat menys recursos dels previstos per al pla d’ocupació de joventut des de la Generalitat, i que per tant, hi insistiran en demanar aquests recursos però que n’han rebaixat la previsió. La partida especial per a la biblioteca és important perquè es buscarà una persona per a treballar-hi. Sobre el capítol 2 diu que han incrementat les partides per millores als camins rurals perquè aquest any s’hi ha fet poca cosa. De fet han doblat el pressupost d’aquest tema perquè ara tenen clar què cal fer. Pel què fa a la resta de partides, diu que s’han ajustat tan com han pogut els costos , han incrementat els costos d’energia, i protocol i festes es mantenen. Pel què fa al capítol 4, les subvencions són segons convenis. A les institucions sense ànim de lucre hi incorporen RGR (Riuprimer Gas i Rocs), baixa la subvenció al Consell de Joves de Riuprimer i l’AER (Associació Esportiva Riuprimer) perquè s’estima que el procés de canvi que pateix la primera entitat serà causant de fer-se menys activitats. I en el cas de l’AER perquè han fet molt poca cosa.
Capítol d’inversions: S’hauran de fer a través del romanent.
Ha pres la paraula el grup de CiU i fa les següents observacions: Al capítol d’ingressos hi falta el sou de l’alcaldessa en la part que aporta la Generalitat.
Respon l’alcaldessa dient que vol dir el sou de tot l’equip de govern en tot cas, i que no s’ha incorporat, volien un sistema de retribució que fos més ajustat. En tot cas diu que caldrà incorporar-ho.
Continua Josep Musull de CiU dient que el sou dels funcionaris només ha pujat un 3%, cosa que en aquests temps que corren és d’agraïr. I seguidament demana pel nou contracte de jardineria que s’obseva en els pressupostos.
Respon l’alcaldessa dient que respon a un canvi d’orientació de les feines que ha de fer l’agutzil, consistent en més paleteria, i que el manteniment de les zones ajardinades s’ha cregut oportú externalitzar-ho a una empresa del poble.
Continua Josep Musull, i diu que sobre la caldera de la Casa de Cultura, tenien un acord amb Repsol quan governaven segons el qual l’havia d’assumir la companyia.
Respon l’alcaldessa dient que ho intentaran utilitzar.
Sobre les inversions Josep Musull considera que hi ha poques inversions, i que el 79% no s’han executat.
Respon l’alcaldessa dient que s’incrementen les hores del servei de joventut, que fa molta falta. I que respecte les no executades, s’està negociant i es faran aquest any, que els projectes del PUOSC i la DIBA encara estan oberts, i que amb el Consell Català de l’Esport per la piscina, estan pendents que acceptin el canvi de projecte.
Sobre les subvencions a entitats, CiU observa que el CJR ara precisament necessitava més diners que mai per tirar endavant, i que se’ls ha retallat. Respon l’alcaldessa dient que el CJR rebrà el màxim suport però no a través de subvenció. Diuen que a més no han rebut la memòria i que no saben el futur de l’entitat.
Pren la paraula el regidor per ERC Xevi Rovira i diu que per seguir al peu de la lletra el joc democràtic s’hauria d’abstenir pel poc temps del que han disposat per analitzar-lo, però que coneguts els antecedents de com es treballa a l’equip de govern i que van suposar el motiu bàsic de trencament del pacte de govern, el vot serà en contra. També diu que es nota que s’ha treballat el pressupost, i que alguna cosa la troba encertada, com la partida per a la biblioteca. Però que altres partides no les entén, com la retallada al CJR, i demana en què consisteixen els 6,200€ per a la casa consistorial just ara que hi acaben de fer obres.
Respon l’alcaldessa dient que la partida de reparacions al a casa consistorial són per problemes de calefacció i per pintar algunes coses.
Proposta aprovada amb 4 vots a favor d’AR, 2 abstencions de CiU i el vot en contra d’ERC.
2a Aprovació del programa d’inversions finançades amb el Fons Estatal d’Inversió Local.
Prèviament a la votació l’alcaldessa ha explicat que els tècnics han hagut d’anar a contra rellotge per fer el projecte, que el projecte ha condicionat la urgència del ple. I que creuen que és un projecte que el poble necessita, i que aquesta millora important del casc antic és el què ara es podia fer.
Intervenció de CiU: Hi ha hagut molt poc temps per estudiar el projecte. A més no els agrada que no estigui previst soterrar-se l’electricitat.
Respon l’alcaldessa dient que segons els tècnics no hi ha espai suficient.
CiU continuen dient que es perden 26.000€ del trenat elèctric, i l’alcaldessa respon que no, que ho faran a part del projecte.
Sobre l’aigua, CiU apunta que els tubs d’uralita i formigonats es trencaran amb la intervenció si no es vigila. Respon l’equip de govern que no, perquè paral·lelament CASSA posarà tubs nous com estipula el Pla Director.
CiU també apunta que a la Plaça de la Rectoria s’hi hauria de fer arribar un hidrant per quan s’hi fan festes. Respon l’equip de govern que en prenen nota.
CiU pregunta si hi ha previsió de posar tubs per a noves tecnologies, i els responen que hi ha una bossa d’imprevistos a cada partida.
CiU pregunta si hi haurà zona d’aparcament a aquest nucli, i els responen que pels 2 comerços que hi ha al final del C/del Puig es mantindrà l’aparcament pràcticament com ara, i que la càrrega i descàrrega de camions per serveis també es podrà fer.
Finalment, CiU diu que no hi ha una partida per a canviar el tipus de pàmpol de la il·luminació i adequar-lo a un nucli antic, i responen dient que es por incorporar.
Per últim, CiU manifesta que hi havia altres prioritats per arranjar al poble, com el call de la farmàcia, el call de can Noguera, davant de Can Daga, la il·luminació del carrer Xaloc, que els autobusos no passen bé pel C/Meder i el pont, el clavegueram del C/Nou s’ha de millorar, moltes voreres del poble també necessiten repassos, no s’ha fet res per millorar els camins de pagès... I si es fa aquest pla que s’ha presentat potser caldria fer menys tros, i fer-lo més ben fet.
Respon l’equip de govern dient que no comparteixen les prioritats amb CiU.
Pren la paraula Xevi Rovira, regidor per ERC, i manifesta que com ha dit anteriorment, també s’hauria d’abstenir per manca de temps d’anàlisi a fons del projecte. Si bé per una banda, no li sembla malament millorar el nucli antic (de fet ho tenien al seu programa electoral), creuen que s’hauria d’haver obert un debat com s’ha fet altres vegades amb els grups de l’oposició en aquest ajuntament per altres temes, i com han fet altres pobles per valorar prioritats d’actuació i arribar a un consens. D’altra banda, la manera com el govern Zapatero ha plantejat el Pla, és totalment errònia. I que per tot això, el vot serà en contra, no tant pel contingut sinó per les formes.
Respon l’alcaldessa que la manca de temps no els ha permès actuar d’altra manera.
Aprovada amb els 4 vots a favor d’AR i els 2 vots en contra de CiU i el vot en contra d’ERC.
3a Delegació el l’alcaldia de les atribucions de l’article 22 n) ñ) i o) de la llei 7 /85 reguladora de les bases de règim local .
Aprovada per unanimitat de vots a favor.4a Aprovació i incorporació de l’Ajuntament a l’Associació Pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central.
Demana la paraula el regidor d’ERC Xevi Rovira i diu que ja que aquest ajuntament forma part del Consorci de Turisme Portes del Montseny, i del Pacte de Promoció econòmica Osona sud alt congost, si aquest nou ens es coordinarà amb aquests altres per convergir en sinèrgies positives per al poble.
Responen entre l’alcaldessa Núria Solà i la regidora Mª Teresa Franquesa que ara porta Turisme, que sí, que aquesta iniciativa va sorgir més des del Berguedà, també en formen part pobles del Lluçanès, el moianès i Muntanyola, i que es miraran d’obtenir subvencions per a iniciatives turístiques.
Aprovada per unanimitat de vots a favor.
S’aixeca la sessió del plenari.
Enllaç a l'acta oficial des del web de l'Ajuntament:
acta ple 19 gener
http://www.santaeulaliariuprimer.cat/imagenes/actas%20ple/Acta%20ple%20extraordinari%2009-01-19.pdf
21h. Hi assisteixen tots els regidors de la corporació. Presideix l’acte l’alcaldessa.
S’aprova l’esborrany de la sessió anterior per unanimitat.
Propostes d’acord que presenta l’alcaldessa al ple.
1a Aprovació del pressupost i documents que l’integren, bases d’execució, relació de llocs de treball i plantilla de personal de l’exercici 2009.
A petició del regidor d’ERC Xevi Rovira, l’alcaldessa fa una introducció explicativa del pressupost per així donar aclariments i estalviar possibles preguntes :
Núria Solà explica que en el capítol d’ingressos, la subvenció de l’ACA és possible que al final no hi sigui, però que no afectaria perquè és ingrés i despesa. Que aquest any, s’han donat menys recursos dels previstos per al pla d’ocupació de joventut des de la Generalitat, i que per tant, hi insistiran en demanar aquests recursos però que n’han rebaixat la previsió. La partida especial per a la biblioteca és important perquè es buscarà una persona per a treballar-hi. Sobre el capítol 2 diu que han incrementat les partides per millores als camins rurals perquè aquest any s’hi ha fet poca cosa. De fet han doblat el pressupost d’aquest tema perquè ara tenen clar què cal fer. Pel què fa a la resta de partides, diu que s’han ajustat tan com han pogut els costos , han incrementat els costos d’energia, i protocol i festes es mantenen. Pel què fa al capítol 4, les subvencions són segons convenis. A les institucions sense ànim de lucre hi incorporen RGR (Riuprimer Gas i Rocs), baixa la subvenció al Consell de Joves de Riuprimer i l’AER (Associació Esportiva Riuprimer) perquè s’estima que el procés de canvi que pateix la primera entitat serà causant de fer-se menys activitats. I en el cas de l’AER perquè han fet molt poca cosa.
Capítol d’inversions: S’hauran de fer a través del romanent.
Ha pres la paraula el grup de CiU i fa les següents observacions: Al capítol d’ingressos hi falta el sou de l’alcaldessa en la part que aporta la Generalitat.
Respon l’alcaldessa dient que vol dir el sou de tot l’equip de govern en tot cas, i que no s’ha incorporat, volien un sistema de retribució que fos més ajustat. En tot cas diu que caldrà incorporar-ho.
Continua Josep Musull de CiU dient que el sou dels funcionaris només ha pujat un 3%, cosa que en aquests temps que corren és d’agraïr. I seguidament demana pel nou contracte de jardineria que s’obseva en els pressupostos.
Respon l’alcaldessa dient que respon a un canvi d’orientació de les feines que ha de fer l’agutzil, consistent en més paleteria, i que el manteniment de les zones ajardinades s’ha cregut oportú externalitzar-ho a una empresa del poble.
Continua Josep Musull, i diu que sobre la caldera de la Casa de Cultura, tenien un acord amb Repsol quan governaven segons el qual l’havia d’assumir la companyia.
Respon l’alcaldessa dient que ho intentaran utilitzar.
Sobre les inversions Josep Musull considera que hi ha poques inversions, i que el 79% no s’han executat.
Respon l’alcaldessa dient que s’incrementen les hores del servei de joventut, que fa molta falta. I que respecte les no executades, s’està negociant i es faran aquest any, que els projectes del PUOSC i la DIBA encara estan oberts, i que amb el Consell Català de l’Esport per la piscina, estan pendents que acceptin el canvi de projecte.
Sobre les subvencions a entitats, CiU observa que el CJR ara precisament necessitava més diners que mai per tirar endavant, i que se’ls ha retallat. Respon l’alcaldessa dient que el CJR rebrà el màxim suport però no a través de subvenció. Diuen que a més no han rebut la memòria i que no saben el futur de l’entitat.
Pren la paraula el regidor per ERC Xevi Rovira i diu que per seguir al peu de la lletra el joc democràtic s’hauria d’abstenir pel poc temps del que han disposat per analitzar-lo, però que coneguts els antecedents de com es treballa a l’equip de govern i que van suposar el motiu bàsic de trencament del pacte de govern, el vot serà en contra. També diu que es nota que s’ha treballat el pressupost, i que alguna cosa la troba encertada, com la partida per a la biblioteca. Però que altres partides no les entén, com la retallada al CJR, i demana en què consisteixen els 6,200€ per a la casa consistorial just ara que hi acaben de fer obres.
Respon l’alcaldessa dient que la partida de reparacions al a casa consistorial són per problemes de calefacció i per pintar algunes coses.
Proposta aprovada amb 4 vots a favor d’AR, 2 abstencions de CiU i el vot en contra d’ERC.
2a Aprovació del programa d’inversions finançades amb el Fons Estatal d’Inversió Local.
Prèviament a la votació l’alcaldessa ha explicat que els tècnics han hagut d’anar a contra rellotge per fer el projecte, que el projecte ha condicionat la urgència del ple. I que creuen que és un projecte que el poble necessita, i que aquesta millora important del casc antic és el què ara es podia fer.
Intervenció de CiU: Hi ha hagut molt poc temps per estudiar el projecte. A més no els agrada que no estigui previst soterrar-se l’electricitat.
Respon l’alcaldessa dient que segons els tècnics no hi ha espai suficient.
CiU continuen dient que es perden 26.000€ del trenat elèctric, i l’alcaldessa respon que no, que ho faran a part del projecte.
Sobre l’aigua, CiU apunta que els tubs d’uralita i formigonats es trencaran amb la intervenció si no es vigila. Respon l’equip de govern que no, perquè paral·lelament CASSA posarà tubs nous com estipula el Pla Director.
CiU també apunta que a la Plaça de la Rectoria s’hi hauria de fer arribar un hidrant per quan s’hi fan festes. Respon l’equip de govern que en prenen nota.
CiU pregunta si hi ha previsió de posar tubs per a noves tecnologies, i els responen que hi ha una bossa d’imprevistos a cada partida.
CiU pregunta si hi haurà zona d’aparcament a aquest nucli, i els responen que pels 2 comerços que hi ha al final del C/del Puig es mantindrà l’aparcament pràcticament com ara, i que la càrrega i descàrrega de camions per serveis també es podrà fer.
Finalment, CiU diu que no hi ha una partida per a canviar el tipus de pàmpol de la il·luminació i adequar-lo a un nucli antic, i responen dient que es por incorporar.
Per últim, CiU manifesta que hi havia altres prioritats per arranjar al poble, com el call de la farmàcia, el call de can Noguera, davant de Can Daga, la il·luminació del carrer Xaloc, que els autobusos no passen bé pel C/Meder i el pont, el clavegueram del C/Nou s’ha de millorar, moltes voreres del poble també necessiten repassos, no s’ha fet res per millorar els camins de pagès... I si es fa aquest pla que s’ha presentat potser caldria fer menys tros, i fer-lo més ben fet.
Respon l’equip de govern dient que no comparteixen les prioritats amb CiU.
Pren la paraula Xevi Rovira, regidor per ERC, i manifesta que com ha dit anteriorment, també s’hauria d’abstenir per manca de temps d’anàlisi a fons del projecte. Si bé per una banda, no li sembla malament millorar el nucli antic (de fet ho tenien al seu programa electoral), creuen que s’hauria d’haver obert un debat com s’ha fet altres vegades amb els grups de l’oposició en aquest ajuntament per altres temes, i com han fet altres pobles per valorar prioritats d’actuació i arribar a un consens. D’altra banda, la manera com el govern Zapatero ha plantejat el Pla, és totalment errònia. I que per tot això, el vot serà en contra, no tant pel contingut sinó per les formes.
Respon l’alcaldessa que la manca de temps no els ha permès actuar d’altra manera.
Aprovada amb els 4 vots a favor d’AR i els 2 vots en contra de CiU i el vot en contra d’ERC.
3a Delegació el l’alcaldia de les atribucions de l’article 22 n) ñ) i o) de la llei 7 /85 reguladora de les bases de règim local .
Aprovada per unanimitat de vots a favor.4a Aprovació i incorporació de l’Ajuntament a l’Associació Pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central.
Demana la paraula el regidor d’ERC Xevi Rovira i diu que ja que aquest ajuntament forma part del Consorci de Turisme Portes del Montseny, i del Pacte de Promoció econòmica Osona sud alt congost, si aquest nou ens es coordinarà amb aquests altres per convergir en sinèrgies positives per al poble.
Responen entre l’alcaldessa Núria Solà i la regidora Mª Teresa Franquesa que ara porta Turisme, que sí, que aquesta iniciativa va sorgir més des del Berguedà, també en formen part pobles del Lluçanès, el moianès i Muntanyola, i que es miraran d’obtenir subvencions per a iniciatives turístiques.
Aprovada per unanimitat de vots a favor.
S’aixeca la sessió del plenari.
Enllaç a l'acta oficial des del web de l'Ajuntament:
acta ple 19 gener
http://www.santaeulaliariuprimer.cat/imagenes/actas%20ple/Acta%20ple%20extraordinari%2009-01-19.pdf
Notícies d'interès
La iniciativa sobre l´ermita de sant sebastià rep el suport de 8 ajuntaments i el Consell Comarcal
http://www.espaicat.cat/main.asp?opc=1&idi=cat&ctg=&subctg=&codi=1000020
Reconverteixen al turisme rural una casa senyorial del segle XIX deSanta Eulàlia de Riuprimer
http://www.el9nou.cat/noticies.php?codi_noticia=7645&ed_ov=o
La Vall del Ges, Orís i Bisaura impulsa la reducció de l’ús de les bosses de plàstic
http://www.osona.com/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=11669
Muntanyola millorarà els serveis de TDT, telefonia mòbil, ràdio i banda ampla
http://www.osona.com/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=11741
http://www.espaicat.cat/main.asp?opc=1&idi=cat&ctg=&subctg=&codi=1000020
Reconverteixen al turisme rural una casa senyorial del segle XIX deSanta Eulàlia de Riuprimer
http://www.el9nou.cat/noticies.php?codi_noticia=7645&ed_ov=o
La Vall del Ges, Orís i Bisaura impulsa la reducció de l’ús de les bosses de plàstic
http://www.osona.com/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=11669
Muntanyola millorarà els serveis de TDT, telefonia mòbil, ràdio i banda ampla
http://www.osona.com/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=11741
19.1.09
Acta (pròpia i no oficial) ple extraordinari 15 desembre 08, i ordre del dia ple extraordinari 19 Gener 09
Acta (pròpia i no oficial) del ple extraordinari de 15 de desembre de 2008
21h. Hi assisteixen tots els regidors de la corporació, tret de Josep Musull de CiU. Presideix l’acte l’alcaldessa. Com a públic hi ha un sol veí.
S’aprova l’esborrany de la sessió anterior per unanimitat.
Propostes d’acord que presenta l’alcaldessa al ple.
1a: Adjudicació del contracte de gestió del servei municipal d'aigua.
S’aprova per unanimitat dels regidors de la corporació l'adjudicació a l'empresa Cassa Aigües i Depuració S.L. Pren la paraula el grup de CiU, i recalquen que s’estigui a sobre de les millores proposades per la companyia. Pren la paraula el regidor d’ERC-AM Xevi Rovira i manifesta el seu agraïment per la manera com s’ha dut a terme el procés, que l’adjudicació sembla justa i finalment demana si es farà una comissió de seguiment sobretot per controlar les millores proposades. L’alcaldessa respon que no, que només el regidor delegat, Pau Parés (AR) en farà el seguiment directe. I demana que aquesta adjudicació no la pengi al bloc que té ERC-AM Riuprimer fins que es publiqui a la web de l’Ajuntament.
2a: Adhesió al Conveni de col.laboració entre el Departament de Justícia de la Generalitat, la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACMC)
S’aprova per unanimitat.3a: Adhesió al Conveni de col.laboració interadministrativa entre la Mancomunitat intermunicipal voluntària la Plana i aquest Ajuntament, regulador de la cessió de dades de caràcter personal.
Aprovada per unanimitat.
. ----
Notes del regidor d’ERC-AM Xevi Rovira.
Evidentment ens hem esperat més temps per penjar aquesta acta, però de fet no entenem que el web sigui tan prioritari en aquest cas, i que d’altra banda encara no s’hagi presentat oficialment a la població, i no s’hagin esmenat els greus errors que conté quan fa temps que ja està penjat (errors i coses que s’haurien d’afegir o millorar que vaig assenyalar al ple del 3 de novembre detalladament i dels quals vaig deixar còpia). A més tampoc s’usa per penjar notícies d’actualitat, cosa que evidentment tampoc s’ha fet a l’antic bloc.
Un partit que abanderava la transparència, sembla que no acaba d’aplicar-ho gaire, ja que altre cop ha convocat el ple extraordinari d’avui dilluns el passat dijous al migdia, això són 2 matins hàbils a l’ajuntament per estudiar els pressupostos d’aquest any i avaluar el projecte presentat al Fons Estatal d’Inversió Local. Projecte que no ha comptat amb cap tipus de consulta a cap dels grups de l’oposició a diferència del consens que s’ha buscat a moltes poblacions.
21h. Hi assisteixen tots els regidors de la corporació, tret de Josep Musull de CiU. Presideix l’acte l’alcaldessa. Com a públic hi ha un sol veí.
S’aprova l’esborrany de la sessió anterior per unanimitat.
Propostes d’acord que presenta l’alcaldessa al ple.
1a: Adjudicació del contracte de gestió del servei municipal d'aigua.
S’aprova per unanimitat dels regidors de la corporació l'adjudicació a l'empresa Cassa Aigües i Depuració S.L. Pren la paraula el grup de CiU, i recalquen que s’estigui a sobre de les millores proposades per la companyia. Pren la paraula el regidor d’ERC-AM Xevi Rovira i manifesta el seu agraïment per la manera com s’ha dut a terme el procés, que l’adjudicació sembla justa i finalment demana si es farà una comissió de seguiment sobretot per controlar les millores proposades. L’alcaldessa respon que no, que només el regidor delegat, Pau Parés (AR) en farà el seguiment directe. I demana que aquesta adjudicació no la pengi al bloc que té ERC-AM Riuprimer fins que es publiqui a la web de l’Ajuntament.
2a: Adhesió al Conveni de col.laboració entre el Departament de Justícia de la Generalitat, la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACMC)
S’aprova per unanimitat.3a: Adhesió al Conveni de col.laboració interadministrativa entre la Mancomunitat intermunicipal voluntària la Plana i aquest Ajuntament, regulador de la cessió de dades de caràcter personal.
Aprovada per unanimitat.
. ----
Notes del regidor d’ERC-AM Xevi Rovira.
Evidentment ens hem esperat més temps per penjar aquesta acta, però de fet no entenem que el web sigui tan prioritari en aquest cas, i que d’altra banda encara no s’hagi presentat oficialment a la població, i no s’hagin esmenat els greus errors que conté quan fa temps que ja està penjat (errors i coses que s’haurien d’afegir o millorar que vaig assenyalar al ple del 3 de novembre detalladament i dels quals vaig deixar còpia). A més tampoc s’usa per penjar notícies d’actualitat, cosa que evidentment tampoc s’ha fet a l’antic bloc.
Un partit que abanderava la transparència, sembla que no acaba d’aplicar-ho gaire, ja que altre cop ha convocat el ple extraordinari d’avui dilluns el passat dijous al migdia, això són 2 matins hàbils a l’ajuntament per estudiar els pressupostos d’aquest any i avaluar el projecte presentat al Fons Estatal d’Inversió Local. Projecte que no ha comptat amb cap tipus de consulta a cap dels grups de l’oposició a diferència del consens que s’ha buscat a moltes poblacions.
----------------------------------------------------------------------------------------------
Convocatòria de ple extraordinari per dilluns 19 de gener de 2009 a les 21h.
Ordre del dia:
Aprovació de l’esborrany de l’acta de la sessió anterior
Propostes d’acord que presenta l’alcaldessa al ple:
1a Aprovació del pressupost i documents que l’integren, bases d’execució, relació de llocs de treball i plantilla de personal de l’exercici 2009.
2a Aprovació del programa d’inversions finançades amb el Fons Estatal d’Inversió Local.
3a Delegació el l’alcaldia de les atribucions de l’article 22 n) ñ) i o) de la llei 7 /85 reguladora de les bases de règim local .
4a Aprovació i incorporació de l’Ajuntament a l’Associació Pel Desenvolupament Rural de la Central.
Convocatòria de ple extraordinari per dilluns 19 de gener de 2009 a les 21h.
Ordre del dia:
Aprovació de l’esborrany de l’acta de la sessió anterior
Propostes d’acord que presenta l’alcaldessa al ple:
1a Aprovació del pressupost i documents que l’integren, bases d’execució, relació de llocs de treball i plantilla de personal de l’exercici 2009.
2a Aprovació del programa d’inversions finançades amb el Fons Estatal d’Inversió Local.
3a Delegació el l’alcaldia de les atribucions de l’article 22 n) ñ) i o) de la llei 7 /85 reguladora de les bases de règim local .
4a Aprovació i incorporació de l’Ajuntament a l’Associació Pel Desenvolupament Rural de la Central.
-----
Notes del Regidor d'ERC-AM Xevi Rovira
Com hem comentat, pràcticament no hi ha temps material per analitzar el pressupost ni l’important projecte del Fons Estatal d’Inversió Local, ja que a més aquest ajuntament no està obligat a fer Comissions informatives abans dels plens, i evidentment no les fa... com moltes altres coses.
Com hem comentat, pràcticament no hi ha temps material per analitzar el pressupost ni l’important projecte del Fons Estatal d’Inversió Local, ja que a més aquest ajuntament no està obligat a fer Comissions informatives abans dels plens, i evidentment no les fa... com moltes altres coses.
L'any passat es va aprovar un pressupost de 750.472,53€ dels quals s'hauria de mirar detalladament què es va acabar executant. Un pressupost que va generar gran part de la pol·lèmica entre el nostre grup i el govern d'AR, que no ens detallava la part de les àrees que governavem, i que va acabar amb un pacte de govern ofert per part nostra sense ser negociat i amb la nostra sortida del govern municipal. (Vegeu març 2008 als arxius del bloc).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
