I CAMPANYA PERQUÈ L’ERMITA DE SANT SEBASTIÀ SIGUI DECLARADA BÉ CULTURAL D’INTERÈS NACIONAL
El passat dissabte 1 de març, es va portar a terme la primera edició de l’Aplec Independentista de l’ermita de Sant Sebastià, organitzat per l’Associació Cultural EspaiCat.
L'Associació va néixer amb la vocació de fer d’altaveu de totes aquelles entitats i persones que treballen per la cultura i la identitat catalana. En aquesta línia, en les 3 passades edicions del MMVV ( Mercat de Música Viva de Vic ) va organitzar l’Escenari EspaiCat per promocionar els grups que canten en català.
L’Aplec, neix amb l’objectiu de recuperar el testimoni deixat per l’aplec de Savassona i mantenir latent la comunitat independentista de la comarca d’Osona, però amb un format diferent, en la línia d’acció de la nostra Associació. L’organització pretén que l’Aplec Independentista de l’ermita de Sant Sebastià sigui un altaveu de les entitats nacionalistes i independentistes que cada any tinguin alguna rellevància especial. Enguany, ha estat el torn de la Comissió Organitzadora del centenari de l’Estelada, i Sobirania i Progrés. A l’Aplec no es féu ni es farà campanya, ni a favor ni en contra de cap partit polític.
La data escollida ( 1 de març ) va venir condicionada pel fet que el passat dia 9 de març, de des la Plataforma pel Dret a Decidir, i Sobirania i Progrés, es va organitzar a nivell nacional una recollida de signatures pel Dret a Decidir. Per tant, es va aprofitar l’Aplec per tal que la representant de Sobirania i Progrés, l’Elisenda Paluzie, pogués fer “campanya” per la recollida de signatures i a la vegada animar a la gent a muntar parades de recollida de signatures. (Per cert, que tot i la negativa de la Junta electoral de la província de Barcelona a deixar muntar les taules de recollida de signatures, un grup de gent vinculada al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a Santa Eulàlia de Riuprimer i a Òmnium Cultural d’Osona, vam organitzar com vam poder la recollida de prop de mil signatures al mateix poble, Muntanyola, Vic, Manlleu i Sant Julià de Vilatorta.)
L’Aplec va ser tot un èxit, i va aplegar un centenar d’independentistes, els quals van poder escoltar els següents parlaments:
1r.- A càrrec de Joan Marc Passada, membre de la Comissió 100 anys d’Estelada, que enguany organitza el centenari de l’Estelada, el qual va explicar el naixement de la Senyera Estelada i el seu simbolisme durant tot aquest segle de vida.
2n.- A càrrec de Xevi Rovira, regidor de l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer per Esquerra, el qual després d’explicar els fets ocorreguts el 17 de maig de 1705 amb el pacte dels vigatans a la mateixa ermita de Sant Sebastià, i situar els fets en el context històric del moment, va demanar com a portaveu de l’Associació cultural EspaiCat que la Generalitat de Catalunya s’impliqui per tal que l’ermita sigui declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, amb la classificació de Monument Històric.
Aquí teniu alguns fragments del discurs:
(...) Primer de tot, voldria dir que és per a mi un gran honor que una Associació cultural com Espai Cat, destacada per la defensa de l’ús social de la llengua i també de la cultura catalanes des dels seus inicis, m’hagi convidat a explicar-vos les raons per les quals volem demanar que aquesta formosa ermita de Sant Sebastià, una de les millors mirandes de la Plana de Vic, sigui declarada per la Generalitat de Catalunya “Bé cultural d’interès nacional, com a monument històric”.
Val a dir que penso que és positiu que sigui la societat civil, i en aquest cas una iniciativa sorgida des d’una entitat cultural catalanista i un grup d’amics, qui hagi pres la davantera i hagi decidit posar fil a l’agulla en aquesta qüestió, que d’altra banda, no es va concretar sorprenentment el 1985 quan l’ajuntament de Vic va erigir el monòlit recordant la gesta dels patriotes Vigatans, o més recentment al 2005 durant els actes del 300 aniversari del Pacte dels Vigatans o de Sant Sebastià coorganitzats per la comissió Catalunya 2014 i altres ens públics. (...)
Abans però d’entrar en el què són estrictament els fets històrics que van ocórrer a l’ermita el 17 de maig de 1705, deixeu-me aclarir que aquesta entranyable capella, visible des de gran part de la Plana de Vic, es troba dins la demarcació de la sufragània de Sant Joan del Galí, per tant dins la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer des de sempre, però en terme municipal de la ciutat de Vic actualment. Del seu origen se’n sap molt poca cosa, com la majoria de capelles dedicades a Sant Sebastià es devia construir amb motiu de les pestes que assolaren els nostres territoris a principis del segle XVI, fou un temps en que es van aixecar moltes ermites arreu. De fet la primera notícia que se’n té data de l’any 1522, quan el bisbe de Vic, Joan de Tormo la cita com a Sant Sebastià de Riuprimer, i llavors es devia estar construint o feia poc que es devia haver aixecat. Posteriorment en trobem altres esments en visites pastorals als anys 1589 i 1596, quan ja consta que té annexa una casa per a l’ermità i aviat consta que s’hi celebraven aplecs els dies 20 de gener, festa de Sant Sebastià, i el 16 d’agost, festa de Sant Roc, els dos clàssics patrons contra la pesta. Al segle XVIII tornen a aparèixer nombroses referències a l’ermita, disposicions contra els balls que s’hi feien al costat el 1726, prohibició de dir-hi missa perquè així els feligresos no anaven a la parròquia i no rebien les lliçons de catecisme i instrucció del rector de Santa Eulàlia, etc.
Veiem doncs, que sempre ha estat un lloc, podríem dir-ne, mig clandestí i rebel. Anecdòticament, el 25 de juliol de 1936, durant l’inici de la guerra civil, el vicari de Riuprimer, Pere Viñas, conegut popularment com “en Pere de la Pipa” hi volgué celebrar la missa de Sant Jaume, ja que encara no havia estat saquejada pels milicians. Hi acudí mig poble de Santa Eulàlia i alguns feligresos de la rodalia, i des de la privilegiada situació de l’ermita, que domina amb la vista tota la plana de Vic, van muntar guàrdia per no veure’s sorpresos per la possible arribada dels milicians que cremaven esglésies arreu. Doncs bé, quan el vicari parlava de les persecucions en temps de Sant Sebastià, vingué l’avís que arribaven els temuts milicians i tothom s’amagà per les rodalies, mentre els rojos cremaven algunes imatges i missals que l’ermità no pogué salvar. Segons disposicions del bisbe Bartolomé Sarmentero, de 1767, es va renovar i ornar la capella amb relleus barrocs, pel mateix temps que es va renovar la casa de l’ermità. Fa poc temps s’hi van fer obres, no sempre ben encertades, a les parets interiors de l’església, i continua més viva que mai l’atracció de la capella sobre els feligresos, i altra gent de fora. Especialment valorada i estimada és per la gent de la plana de Vic en general i pels riuprimerencs, que des de fa una pila d’anys hi fan aplecs i cantades de les tradicionals caramelles després de Pasqua.
La gran dimensió històrica que té la capella no obstant, data del 17 de maig de 1705, quan s’hi va signar el conegut com a pacte o acord de Sant Sebastià o dels Vigatans. M’agradaria però primer aclarir aquest darrer terme, ja que pot comportar confusions amb el localisme que també representa. Així, en termes històrics, vigatans és el sobrenom que rebien el grup de dirigents austriacistes de la Plana de Vic i els seus entorns durant la guerra de Successió, i per extensió, a tots els partidaris de l’Arxiduc Carles III a Catalunya. El terme és contraposat als anomenats “botiflers” o gent arrogant, etimològicament d’amples i inflades galtes, que era com s’anomenava als partidaris de Felip V o el duc d’Anjou, el primer rei Borbó de la corona espanyola. (...)
(Llavors, s’explicava de manera contextualitzada el què significà la signatura de l’acord i les vicissituds que s’esdevingueren durant la Guerra de Successió a Catalunya, i per als signataris de l’acord, amb el final tràgic per a molts d’ells, i la caiguda de Barcelona aquell trist 11 de setembre de 1714. Aquesta part no la transcrivim perquè és llarga, i el què fou pròpiament l’acord de Sant Sebastià ja va sortir publicat a la revista en el número 1 l’abril de 2005, i es pot consultar de manera breu al llibre d’història del nostre poble, del qual s’extreuen també les dades sobre l’ermita de Sant Sebastià abans citades).
Després de veure la dimensió històrica que va tenir el pacte que signaren aquí els capitostos vigatans, i la transcendència d’aquest episodi en una guerra cabdal de la història europea La Guerra de Successió espanyola, que redefiní el rumb de nombroses nacions, per homenatjar la lluita per les llibertats nacionals, demanem a la Generalitat de Catalunya:
- Que faci difusió de l’ermita de Sant Sebastià i del què va significar el pacte que s’hi va segellar.
- Que vetlli per la conservació de la memòria històrica, difonent el pacte i les accions dels vigatans, explicant-los com un dels episodis cabdals de la Guerra de Successió.
- Que declari aquesta ermita de Sant Sebastià, amb la categoria de monument històric, bé cultural d’interès nacional.
3r.- A càrrec de l’Elisenda Paluzie, membre impulsora de Sobirania i Progrés, la qual va explicar i va animar als assistents a participar en la campanya Decideixo Decidir, impulsada conjuntament entre Sobirania i Progrés i la Plataforma pel Dret a Decidir, que consistia en la recollida de signatures el passat diumenge dia 9 de març de 2008 a favor de la convocatòria de Referèndums des de Catalunya.
Posteriorment, hi va haver una roda de premsa, amb la presència de la comissió de treball i de seguiment de la petició: Marçal Orri, president de l'Associació Cultural EspaiCat; Aleix Andreu, Vice-president de l'Associació Cultural EspaiCat; Xevi Rovira, regidor de l'Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer per Esquerra, i d’Uriel Bertran, diputat al Parlament i portaveu a la Comissió de Treball, Indústria, Comerç i Turisme, que van fer algunes declaracions que posem a continuació:
Rovira, Bertran, Andreu i Orri durant la roda de premsa.
Veient l´èxit de l´edició d´enguany, des de l´Associació EspaiCat ja donem per fet que l´any vinent organitzarem la segona edició, i consolidar així a la nostra comarca un espai on l´independentisme pugui fer sentir la seva veu. Aleix Andreu, va declarar que “volem que l’ermita tingui un reconeixement que no té, i més ara que s’acosten els 300 anys de l’11 de setembre de 1714”. Per aquest motiu, el diputat Uriel Bertran, fa de pont entre l’associació i l’administració per tal “de veure quins passos hem de fer per aconseguir aquest reconeixement, i així augmentar els recursos per la conservació de l’espai i la importància turística de la zona”, sentenciava Andreu. Com el mateix Uriel Bertran explicava a la roda de premsa, hem fet gestions amb la Direcció General de Turisme, amb la qual hem arribat al compromís que l’ermita de Sant Sebastià s’incorporarà com un dels monuments històrics recomanats del portal web i de l’organisme Catalunya Turisme. Amb la Direcció General de Turisme també demanarem fer una reunió per parlar sobre les possibilitats de promoció turística de l’indret.
El mateix Bertran, va matisar que “volem que la gent sigui conscient d’un dels episodis de més valentia política i audàcia de la història del nostre país”. Bertran va reivindicar aquest fet en un moment on “el catalanisme polític necessita audàcia, ja que només hem aconseguit coses importants quan hem set valents políticament”. De moment, el diputat d’ERC va destacar que s’ha parlat amb el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, i “ells s’han compromès amb assessorament”. No obstant, Bertran va destacar que el reconeixement “és un procés lent, s’ha de justificar bé la petició perquè té conseqüències pressupostàries, de seguretat de l’entorn, etc.” Segons Bertran, “volem comprometre les administracions catalanes perquè Sant Sebastià sigui un espai de culte com tenen la resta de països”.
La comissió de treball i de seguiment de la petició deixem la porta oberta a col·laborar amb la comissió i amb la campanya, i especialment, instem als ajuntaments de Vic i Santa Eulàlia de Riuprimer, als quals entrarem mocions de suport a la iniciativa, que sumin esforços per a aquesta fita.
D’altra banda, el passat divendres 7 de març, hi hagué una primera reunió de la comissió amb el responsable de Cultura de la delegació de Barcelona, Jordi Roca. La reunió va comptar amb la presència de la comissió gestora, i es va lliurar un document explicatiu de la demanda i les raons per les quals es fa. Va ser molt positiva, ja que el senyor Roca s’havia documentat prèviament i entengué de seguida la dimensió històrica i l’interès general del què es demana. Per tant, tot i que serà un procés llarg, sembla que va pel bon camí. Sabem que els tràmits per aconseguir que l’ermita pugui ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional són molt llargs i com a mínim duraran un any. És per això, que després d’aquesta primera reunió, tenim la voluntat d’implicar en aquesta Comissió de treball als representants polítics, entitats culturals, historiadors i representats de la societat civil de la comarca d'Osona que estiguin interessats en fer possible aquesta declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional.
Un dels primers passos per a la coneixença de la demanda i la implicació dels historiadors i la societat civil l’ha donat Òmnium Cultural d’Osona, que dins el seu cicle “Els dijous de l’Òmnium” ha programat una taula rodona per al proper 15 de maig a les 20:30 a l’Ateneu La Central de Vic. Comptarà, amb la presència dels historiadors, Antoni Pladevall, Joaquim Albareda i Neus Ballbé. Aleix Andreu, vice-president de l’Associació Cultural EspaiCat, Pere Casas, rector de la Parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, i els regidors dels ajuntaments de Vic i Santa Eulàlia, Xevi Solà i Xevi Rovira respectivament.
Més informació al web d'EspaiCat: http://www.espaicat.cat/
Dossier lliurat al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya:
http://www.espaicat.cat/imatges/noticia1000007_arxiu1_12-03-2008_20-42-04.pdf
Aleix Andreu, Vice-president de l’Associació Cultural EspaiCat i Xevi Rovira, regidor de l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer per Esquerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada