A RIUPRIMER JA SOM MIL!
(O LA FAMÍLIA CREIX. DESMESURADAMENT?)
Alguns, interessadament o no, darrerament han venut o han posat de moda la idea de que la família es trenca, o que està en crisi. En la meva opinió els divulgadors d’aquesta tesi són gent amb idees conservadores i força retrògrades. Les societats evolucionen, i les relacions entre les persones que viuen en els pobles i ciutats han experimentat canvis substancials aquests darrers anys. D’una banda per la introducció quotidiana de mitjans de comunicació revolucionaris, com el telèfon mòbil o internet, i també per la construcció d’autèntics “barris dormitori” mancats de personalitat i amb dèficits comunicatius.
(O LA FAMÍLIA CREIX. DESMESURADAMENT?)
Alguns, interessadament o no, darrerament han venut o han posat de moda la idea de que la família es trenca, o que està en crisi. En la meva opinió els divulgadors d’aquesta tesi són gent amb idees conservadores i força retrògrades. Les societats evolucionen, i les relacions entre les persones que viuen en els pobles i ciutats han experimentat canvis substancials aquests darrers anys. D’una banda per la introducció quotidiana de mitjans de comunicació revolucionaris, com el telèfon mòbil o internet, i també per la construcció d’autèntics “barris dormitori” mancats de personalitat i amb dèficits comunicatius.
Els pobles i ciutats de la nostra societat, estan formats per individus, unitats egoistes de pensament, que gairebé sempre acaben agrupant-se per qüestions pràctiques en nuclis de dues o més persones i formen el què podríem anomenar una família tipus.
L’individu, egoista per naturalesa, busca el seu benestar, i a vegades recorre a l’autoengany com a cuirassa protectora per no veure’s oprimit. Les famílies amaguen secrets, però també tenen la virtut de poder ser l’assegurança d’uns puntals i suports pels individus que les formen. Tant individus, com famílies, com pobles, està clar que tenen una sèrie de virtuts i una sèrie de defectes.
Però l’ésser humà és un ésser social, necessita relacionar-se amb els seus consemblants, necessita comunicar-se, un individu aïllat acaba amb algun tipus de trastorn psicològic fàcilment.
Doncs bé, jo crec que en els darrers anys, s’ha tendit a accentuar l’individualisme en la nostra societat, cada cop hi ha més individus que viuen sols, o que se senten sols. Especialment els d’edat més avançada i els adolescents. Això, acompanyat de la creació de “barris dormitori” sense xarxa social, ha creat autèntics guetos d’alienats.
El sistema de vida capitalista accentua que hi hagi situacions d’aquest tipus, però el sistema comunista tampoc és l’òptim, ja que els humans som egoistes per naturalesa. Aquesta és la gran misèria humana, intentar i ser incapaços de trobar un equilibri social que ens permeti viure prou bé i alhora no sentir-nos culpables per la resta d’individus que no viuen tan bé.
Una manera d’alleugerir aquesta pròpia condemna a l’individualisme, pot ser compartir un projecte comú, no ja amb la família, sinó amb el conjunt de famílies que formen un poble, per proximitat. Per a la totalitat d’una nació això és completament utòpic. Però un poble com Santa Eulàlia de Riuprimer, fins ara de menys de mil habitants, pot ser un exemple de “família per proximitat”.
En els darrers quatre anys, ha augmentat molt ràpidament la població degut al “boom” de la construcció i el “deixar fer” de l’anterior consistori. Fins i tot ha hagut de veure com es construïen horrorosos blocs de pisos sense personalitat a l’entrada, amb un impacte visual considerable. Però encara és un poble on els seus habitants, amb els nostres defectes i les nostres virtuts, podem dir allò tan romàntic i tan entranyable “aquí ens coneixem tots”. Hi ha xafarderies, hi ha crítiques i hipocresia, també hi ha estima, hi ha aquella sensació ambigua d’amor-odi fins i tot, però en el fons la família sempre és la família, i som una gran família.
Que sigui per molts anys, i que no augmentem el nombre d’habitants en gaires més de mil, per poder mantenir aquest “esperit de poble” que ens ha acompanyat des dels nostres primers pobladors documentats de l’any 904, fa més de mil anys.
Que sigui per molts anys, i que no augmentem el nombre d’habitants en gaires més de mil, per poder mantenir aquest “esperit de poble” que ens ha acompanyat des dels nostres primers pobladors documentats de l’any 904, fa més de mil anys.
Les nostres peculiaritats ens permeten un tracte molt proper amb la gent, trobar-te al carrer amb tothom i aturar-te a parlar o almenys dir-nos hola o adéu, i tant si ets creient o no gairebé anar a tots els enterraments. Les nostres particularitats ens permeten també que l’ajuntament sigui proper, i pugui convidar a tota la població el pròxim dia 22 de febrer a una reunió informativa de caràcter assembleari, i un intercanvi d’opinions gairebé personalitzat entre els vilatans i els seus representants polítics.
Per tot això, amb els nostres múltiples defectes i les nostres entranyables virtuts, manllevant un títol de cançó dels “universals” Antònia Font, només us vull dir una cosa més riuprimerenques i riuprimerencs, sigueu com sigueu, voteu a qui voteu, nouvinguts o de tota la vida: “Vos estim a tots igual!”
Xevi Rovira i Montells.
Regidor de l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer per Esquerra. Febrer 2008.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada