La mordassa dels cacics
Abans de que es publiqués el darrer número de la revista del Consell de Joves de Riuprimer (CJR), El Primer Jove, el seu president, Santi Aguilera, em va comunicar que l’equip de govern de l’ajuntament (AR) havia demanat que em fessin saber que els articles provinents d’Erc-Am de caràcter polític “millor que us estalvieu de publicar-los”. Amb les possibles conseqüències de deixar de subvencionar aquesta publicació si se’n feia cas omís. Vaig quedar parat que al ser regidor de l’ajuntament, i veure’ls tot sovint, no m’ho poguessin comentar ells directament... I em va saber molt greu la mala passada i el mal paper que li van fer jugar al pobre president, qui quan deia aquestes paraules, jo el notava tan poc còmode com poc convençut, a l’igual que als membres del CJR que escoltaven la conversa.
El fet és paradoxal, ja que aquesta revista, va néixer amb l’impuls que li va donar la junta que jo mateix presidia abans de decidir formar part d’una llista electoral del poble. La revista El Primer Jove és únicament del CJR, que té un consell editorial que decideix què publica i què no. Els requisits per publicar-hi, els vam posar conjuntament amb els companys fundacionals del consell editorial, i no són altres que signar amb nom i cognoms, i que els escrits no siguin ofensius, amb insults, etc.
Per evitar possibles polèmiques d’aquest tipus com la que s’ha donat ara quan al darrer ple l’alcaldessa em va avisar que no hi publiqués o l’hauria de pagar ERC, quan vaig tenir clar que m'integraria en una candidatura electoral al poble, vaig deixar de ser president i membre del consell editorial del CJR de seguida i es va escollir el president actual. El consell editorial sempre ha incentivat la participació a enviar articles d'opinió, i escrits de tota mena, perquè la revista és una eina de debat municipal oberta evidentment a totes les entitats i a tots els veïns (els regidors em sembla que també són veïns o ho han estat encara que ara algun visqui fora del poble).
L'ajuntament de CiU amb l'alcalde Josep Musull al capdavant, va pagar algunes fotocòpies dels primers números, però descontent amb les lleus crítiques presents en alguns editorials, va decidir no subvencionar més la revista. En la meva opinió foren unes crítiques molt lleus i mesurades, ja que no vam trobar oportú crear més mala maror entre el Consell de Joves i l’equip de govern, del qual en depeníem per les subvencions ja que no rebíem diners de la Generalitat per trobar-se en tràmit els estatuts del CJR acabat de crear. I vam decidir continuar fent la revista amb els editorials que creiem adients, encara que l’haguéssim de pagar dels fons del CJR.
L'ajuntament d'AR (farcit per una bona representació d’ex membres del CJR a la seva llista) va decidir subvencionar la revista en una reunió amb el Consell de Joves, on jo hi era i crec que el consell editorial no hagués acceptat la clàusula que ara diuen que es va posar per pagar-la: que no hi publiqués cap regidor de l'ajuntament, ni l'equip de govern ni l'oposició. Ni jo ni altres membres del CJR que he consultat recorden aquesta clàusula, i no hi ha res per escrit sobre aquesta reunió informal. Suposo que el consell editorial no l'hagués trobat lògica en el sentit de que és molt normal que els membres del consistori tinguin una opinió sobre temes municipals i la vulguin expressar per escrit a la ciutadania. Ara, no hem de confondre propaganda o pamflets amb articles d'opinió. És diferent publicar un anunci demanant el vot o un programa electoral, que opinar sobre un aspecte en concret de la vida municipal. A la revista s'hi han publicat programes d'actes de l'ajuntament, festes per exemple. Però mai anuncis ni programes electorals de cap partit. Per això mateix, jo i altres membres de la meva llista hi hem enviat articles diversos, però evidentment no demanant el vot, sinó expressant les nostres inquietuds i la nostra opinió
Sempre vaig defensar la idea al consell editorial que la revista era bo que fos gratuïta i arribés a tothom (per això la repartim els membres del CJR casa per casa i no la cobrem), nouvinguts i veïns de tota la vida, perquè si s'hagués de comprar la difusió de les notícies sobre el poble seria molt més minsa, i el què interessa és que la gent conegui mínimament què passa on està vivint o què pensen alguns dels seus convilatans (entrevista a personatges, articles d'entitats, articles d'opinió, cròniques de festes, etc).
És cert que hi ha blocs a internet del CJR i d’ERC-AM, i hem de tenir present que els actes de festes ja es penjaven al bloc del CJR, i al bloc provisional que havia tingut l’ajuntament abans de tenir per fi una web, i jo mateix molts cops penjo els articles que envio a la revista al bloc d'ERC-AM, i ho faig perquè arribin a més població, especialment la gent que no utilitza internet (el cas de molta gent gran del poble), o que desconeix l'existència dels blocs i, fins i tot de les entitats que hi ha al municipi o la composició del plenari. És simplement una manera de fer més amplis els canals de difusió per tal que la gent del poble pugui estar al màxim d'informada i Santa Eulàlia de Riuprimer no es converteixi en una població sense teixit associatiu, ni debat, ni vida social. Aquest espectre fantasmal de ciutat dormitori a redós de Vic, és el que crec malauradament que indueix una política com la de CiU abans, i la d'AR ara, externalitzant les festes populars en empreses privades enlloc de fomentar una nova Comissió de Festes (recordem el rebuig a votar la moció d’ERC-AM per crear una Comissió de Festes i fer un fòrum jove per reactivar el CJR) donant poc suport a les entitats esportives, posant-se d’esquena al CJR (AR li ha retallat el pressupost aquest 2009 quan més falta li fa), no vetllant prou per al bon dinamisme de les entitats en general, i abanderant una falsa transparència que amb actes com aquest, volent impedir la llibertat d'expressió, semblen traslladar les nostres contrades a uns principis de segle XX on el caciquisme i les oligarquies familiars ho decidien tot i tapaven la boca a les opinions que no els interessaven. L'esparadrap a la boca dels antidemocràtics ens l'arrancarem tants cops com ens el vulguin posar. No afluixarem ni callarem a l'hora d'expressar lliurement les nostres opinions, tant si els agrada com si no. A més a més la revista en teoria ara mateix i per desgràcia està acabada, no sortiran més números perquè el CJR ha plegat, s'està buscant un relleu, però de moment no hi és. I potser s'ha volgut enganyar o confondre la població fent creure que ha plegat per aquests problemes econòmics de veure la subvenció de l'equip de govern retirada. Res més lluny de la realitat, ha plegat perquè la gent s'ha fet gran, s'ha cansat o està a l’ajuntament, quan CiU va tallar l'aixeta a la revista aquesta va continuar pagant-se amb fons del CJR, i ara continuaria si hi hagués gent disposada a fer-la, amb censura o no.
Llegia en un fòrum que un suposat votant de CiU comparava els meus escrits a la revista amb les pràctiques nazis d’imposar una mentida com a veritat pel fet de ja haver-los publicat abans al bloc d’internet; només dir-li que els nazis cremaven llibres públicament mentre molts s’ho miraven esgarrifats però sense valor per fer res, i jo he intentat humilment que en una modesta revista de poble, tothom, fos del color polític que fos hi pogués publicar lliurement si tan sols s’atrevia a signar amb nom i cognoms. N’hi ha que això ho han tractat d’impedir, a mi no m’han posat una mordassa literalment, però s’han auto retratat com a hereus d’uns cacics propis d’altres èpoques que a Santa Eulàlia creiem superades. Visca la llibertat d’expressió a la nostra terra!
Xevi Rovira i Montells
Regidor de l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada